Conferència en la qual s'explica el brusc canvi de rumb filosòfic que va implicar la Gran Guerra, Primera Guerra Mundial, guerra que comença a ser de destrucció massiva (amb el doble de baixes civils que militars) i anònima, desproveïda de qualsevol heroisme. Analitza des d'una perspectiva històrica la relació entre guerra i pensament. Tot i així, és en la retòrica on se centren els esforços dels discursos nacionalistes i victoriosos…
Seguint les tesis de la filosofia del límit, Arash Arjomandi es planteja si és posible treballar en l’àmbit de la teoria de la veritat reprenent el pensament fronterer d’Eugenio Trías.