El sistema que s'ha instaurat després de la crisi és l'escenari de la precarietat i la desil·lusió. Els treballs culturals, creatius i acadèmics instrumentalitzen la vocació i l'entusiasme de les persones creadores i les ofeguen en la burocràcia. El resultat, segons l'anàlisi de Remedios Zafra, és una generació de persones frustrades que naveguen entre la precarietat laboral i la passió creativa. Hi ha alguna sortida a aquestes formes…
Foucault, Derrida i Lyotard permeten copsar el canvi de signe que ha pres el pensament polític contemporani: la voluntat de plantejar la problemàtica d'allò polític més enllà de la política clàssica, de posar en qüestió els fonaments de les democràcies liberals representatives oficials i de capgirar, en definitiva, el fonament mític del pensament polític modern per repensar la comunitat