Resultats de la cerca

Debat sobre la pertinença de Joan Oliver i Joan Brossa a l'anomenada poesia social del segle XX, en el que s'analitzen les característiques de la poesia d'ambdos poetes.

S'exposen les seves dades biogràfiques i es comenta la seva producció literària

Lectura i anàlisi dels relats periodístics publicats per Teresa Pàmies a la seva obra Estem en Guerra.

Lectura dramatitzada de textos de la Colla de Sabadell, en commemoració dels cent anys de la seva constitució a la ciutat de Sabadell. La Colla de Sabadell formada, entre d'altres, pels escriptors Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols. Va ser-hi un grup de joves intel·lectuals i artistes, a cavall del noucentisme i l'avantguarda més trencadora

Taula rodona amb la participació dels tres autors escollits (Àlex Susanna, Pere Rovira i Ferran Sáez), que parlen sobre la naturalesa del gènere dietarístic, les influències literàries, els límits de la intimitat i la sinceritat, la porositat de l'actualitat política, els processos d'escriptura i la presència de lectures comentades en els textos.

Col·loqui amb els autors del documental "Estem envoltats de pocavergonyes", recorregut històric per la trajectòria de la Colla de Sabadell per tal de comprendre tota la seva activitat i resseguir el seu esforç per modernitzar la societat i la cultura. Els convidats dialoguen sobre el procés creatiu del documental, tot responent a les preguntes formulades per Joan Safont

Conferència on l'autora parla de l'obra de Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. La història d'una dona atractiva i inexperta que pensa realitzar-se a través del matrimoni amb un hereu ric d'una ciutat de comarques, Comarquinal. En editar-se l'obra, l'escàndol va ser immediat, no solament per la solució al conflicte, sinó perquè la descripció de Comarquinal es va identifi car amb una ciutat catalana prou coneguda, i alguns dels seus…

El primer dels actes gira entorn al llibre "El cercle màgic", una novel·la editada per primer cop l'any 1929. Primer Premi Crexells que es dóna. En ella Puig i Ferreter combina la ficció amb el relat d'anècdotes personals. Es tracta gairebé d'unes memòries, i l'escriptor és representat pel protagonista de la novel·la. D'aquesta forma l'autor pren com a font d'imaginació per escriure el llibre la vida mateixa, i tot allò que ell mateix…

Fuster, inspirat en la tradició provinent de Montaigne, concebia l'assaig com a literatura d'idees. Les idees importen, l'assagista ha d'agitar-les, sospesar-les, examinar-ne la validesa i l'abast. Però el fonament d'aquest exercici és literari. L'assaig és una forma suggerent de la literatura que busca incitar un debat raonable sobre els temes que l'autor ens presenta, assajant-los.