Resultats de la cerca

En aquesta conferència es fa un recorregut per les situacions públiques i privades de desplegament de la paraula sense tuteles externes; ocasions en les que la paraula és ofegada i reprimida, però també altres en les que encara dona alè a la humanitat.

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa…

Conferència sobre el físic, filòsof i humanista, Mario Bunge, aprofitant el seu centè aniversari i coincidint amb la publicació de la obra "Filosofia de la tecnologia", amb pròlegs de Mario Bunge i Alfons Barceló. Autor de més d'un centenar de llibres i mig miler de publicacions sobre física teòrica, matemàtica aplicada, teoria de sistemes, fonaments de física, de sociologia i de psicologia, filosofia de la ciència, filosofia de la…

Acte sobre quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d'elles acaba de funcionar.

Conferència sobre la filòsofa espanyola Maria Zambrano. La filosofia de María Zambrano es caracteritza per un llenguatge molt poètic i suggerent i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu "mètode".

Primer dels actes del Cicle Dia internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l'Holocaust. La conferència parla sobre la relació del filòsof Martin Heidegger (1889-1976) amb el nazisme. La recent publicació dels "Quaderns negres" aporta llum sobre la qüestió i dóna noves claus per entendre el seu pensament.

En aquest debat es reflexiona sobre les formes culturals en que el missatge cristià ha pres cos al llarg de la història de la nostra civilització i en la seva pervivença en una societat cada cop més deslligada de la religió.

El filòsof Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s’endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l’escolta, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.

Al llarg del segle XX diversos pensadors van proclamar la fi de la història. El cert és que amb l'arribada del segle XXI la societat s'enfronta a una multiplicitat de canvis que ens obliga a reconcebre les categories filosòfiques que han de bastir la filosofia política del futur

Acte de presentació de l'obra "Lectura de filòsofs catalans del segle XX" publicada pel Liceu Joan Maragall de Filosofia. Bernat Castany parla del trets i afinitats dels filòsofs catalans. Manuel Satué i Sillué exposa l'obra del filòsof Tomàs Carreras i Artau. I Lluís Alegret parla sobre el pensament espiritualista de Serra Hunter.