Resultats de la cerca

Dues conferències sobre les arts que va cultivar el Dante Gabriel Rosseti, fundador de la Germanor Prerafaelita. El poeta de l'ànima / a càrrec de Ma. Àngela Cerdà El pintor simbolista / a càrrec d'Eliseu Trenc i Ballester

Lectura pública de l'obra La dolça agonia de na Talia, obra teatral del Sr. Prim.

Conferència sobre la prospectiva de Catalunya durant els anys 80.

L’apropiació nacionalista de fòssils humans té una llarga tradició. El projecte científic d’Atapuerca ha passat per aquest procés en convertir-se, segons la cultura popular, en el nou origen de la història d’Espanya. Els responsables científics han aixecat al voltant del jaciment una indústria de divulgació i, gràcies a l’estreta aliança amb els mitjans de comunicació, el projecte s’ha concebut des del principi com un…

Conferència pertanyent al Cicle els Països Catalans a debat. El Sr. Gironès analitza els diferents aspectes històrics i legals de repressió contra la llengua catalana i les raons per les que van presentar a Madrid el conegut Memorial de Greuges.

La presentació de la novel·la és a càrrec, a més de l’autora, d’Arcadi Calzada, acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; d’Eduardo Martín de Pozuelo, periodista i escriptor, i de Sílvia Lluís, editora de l’Editorial Circe.

Vetllada poètica dedicada al poeta Francesc Garriga, que va acollir una celebració coral amb amants i deixebles de la seva obra a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu. A banda del mateix autor, van participar en la lectura en veu alta dels seus versos: el periodista Xavier Bosch, el filòsof Bernat Dedéu, els poetes Manuel Forcano, Eduard Escoffet, Núria Martínez, Miquel Vernis i el professor i editor Marc Romera

Presentació del documental sobre la història del cos de Mossos d’Esquadra estructurat en dues parts, la primera és essencialment històrica, i la segona presenta el cos de Mossos d’Esquadra actual amb totes les seves unitats.

A càrrec de Pere Lluís Font, filòsof, membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.

Nascuda l'any 1920. Secretària de direcció des dels 17 anys fins que es va casar, quan va optar per estudiar Belles Arts a la Llotja, en temps de guerra.

Va viure part de la Guerra Civil a l'Empordà, però va veure l'entrada de les tropes franquistes, des del balcó de casa seva, al carrer de Provença. Freqüenta l'Ateneu Barcelonès des de principis dels anys 50, i va fer amistat amb Albina Francitorra (mare de Montserrat Roig), Teresa…