Resultats de la cerca

Conferència en la qual Oriol Dueñas explica com al llarg de bona part de la Guerra Civil des de la zona republicana s'impulsaren diverses actuacions amb la finalitat d'aconseguir aturar les hostilitats. Aquestes iniciatives cercaven la implicació d'un país europeu, que actués com a mediador, per portar a terme converses entre el govern legítim republicà i els revoltats que conduïssin a l'aturada de les conflagracions entre els dos…

Presentació i primera sessió del Cicle l'Any Pannikar a l'Ateneu Barcelonès. Comença l'acte, Lola López, comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona explicant-ne els actes organitzats per l'Ajuntament de Barcelona per a la commemoració de l'Any Panikkar. Laura Borràs, l'últim dels actes com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes parla de la publicació dels seus textos. Després…

"En la paraula hi ha 'tota la meravella i tota la llum del món', va afirmar Joan Maragall a l'Ateneu Barcelonès el 1903 ('Elogi de la paraula'). Raimon Panikkar (que el 1992 va organitzar a Tavertet un gran simposi sobre "lexicosofia catalana") és qui més a fons ha articulat a casa nostra una filosofia de la paraula i de la llengua que, lluny de reduir les paraules i les llengües a simples instruments de comunicació, enllaça amb la visió…

Les obres de Carles Barba, allunyades de qualsevol ortodòxia cinematogràfica, representen una de les visions més particulars, iròniques i fascinants de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. El seu cinema constitueix un documental de l'època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant la societat burgesa que freqüentava, per exemple, el Club de Polo, però també les condicions de vida dels immigrants, fent-se…

Des de la recuperació de la democràcia l'Ateneu Barcelonès ha estat un centre de discussió i reflexió sobre els principals reptes de la societat catalana. Fruit d'aquest fet, l'Ateneu conserva un important patrimoni documental que testimonia i contextualitza les dècades dels 70, 80 i 90. Actualment, ja s’han digitalitzat més de 1.500 cintes magnètiques que es troben disponibles a la xarxa. En aquesta xerrada es projecta un documental i…

Cinquè dels actes de la Setmana Crexells : Àgora literària per tal de descobrir les obres presentades al XLVII Premi Crexells a travès dels autors i editors. "Les quatre vides de l'oncle Antoine" / Xavier Aliaga, presentat per l'editora Rosa Rey) -- "Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents"/ Josep Lluís Badal Franco i l'editora Iolanda Batallé -- "Escacs d'amor i de mort" / Marcel Fité -- "Des del balcó" / Teresa Muñoz…

Conferència sobre els jueus que vivien als comtats catalans i tenien una identitat diferent dels jueus de la resta de la península ibèrica, i utilitzaven el català com a llengua vehicular (l'hebreu estava reservat a la litúrgia i a la llengua de cultura). L'arribada dels jueus a les terres que actualment són catalanes és incerta, però van gaudir d'un autèntic segle d'Or al segle XIII. La situació dels jueus va començar a declinar al…

"L'editorial Punctum ha publicat la primera traducció al català modern del Decameró, de Giovanni Boccaccio, en versió inèdita de M. Aurèrlia Capmany, coincidint amb el centenari del naixement de l'autora. Aquesta traducció capmanyiana, feta probablement per encàrrec de Salvador Espriu, veu la llum gràcies a l'acurada edició d'Eusebi Coromina, de la UVic-UCC, i de Carles Biosca i Joan Francesc-Silvente, de la UAB" (UVIC)

Primer acte del Cicle Porta'm la contrària, al llarg d'aquest cicle, diverses persones ens explicaran la seva visió sobre un determinat tema i el públic podrà preguntar i rebatre la postura del convidat. En aquesta primera sessió Jordi Graupera, candidat a l'alcaldia de Barcelona, explica el seu programa d'habitatge. La intervenció està centrada en la interrelació que té l'habitatge amb la crisi, la globalització i la tendència cap a…

Carlota Canal explica la iniciativa de crear un Espai Camus a Barcelona, finalment no prosperada per problemes administratius amb l'Ajuntament de Barcelona. Joan de Sagarra traça una visió amb referents de la seva experiència al voltant de Camus, amb records de viatges a França amb el seu pare, on va conèixer l'autor francès, i recupera els temps de la redacció de 'Tele-Express', en què les peces de Camus causaven una forta impressió…