Resultats de la cerca

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa…

Taula rodona amb la participació dels tres autors escollits (Àlex Susanna, Pere Rovira i Ferran Sáez), que parlen sobre la naturalesa del gènere dietarístic, les influències literàries, els límits de la intimitat i la sinceritat, la porositat de l'actualitat política, els processos d'escriptura i la presència de lectures comentades en els textos.

Conferència pertanyent al cicle "El Projecte de Constitució i l'Estatut de Catalunya" en la qual Joan Reventós dóna el seu punt de vista sobre el projecte de Constitució de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Miquel Roca parla del procés de redacció de la Constitució de 1978 i es posiciona en la defensa d’un text que garanteixi el joc democràtic. Assegura que la nova Constitució garantirà un ordenament jurídic sotmès a uns principis bàsics com són el respecte a la llibertat, igualtat, justícia i al pluralisme polític, essencials per l’existència de la democràcia. Defineix els poders de la corona com uns poders minvats i de mera…

Laureà López Rodó parla del finançament necessari per a tot regim autonòmic. Analitza els problemes financers de les autonomies i les possibles solucions amb diferents experiències històriques com són l’Estatut de Catalunya de 1932 i els Decrets de S'Agaró de 1937. Es mostra en desacord amb la proposta de reforma fiscal en considerar-la contradictòria amb el procés autonòmic ja que obeeix criteris centralistes.

Anton Cañellas advoca per una Constitució democràtica que deixi enrere tot allò que va caracteritzar la dictadura Franquista, especialment la manca de llibertat política i el centralisme. Defensa la inclusió dels continguts dels principis de la Declaració Universal dels Drets Humans de la Nacions Unides i dels pactes que els desenvolupen. Demana comprensió i generositat a l'hora de negociar amb tots els altres partits polítics de l'Estat…

Conferència sobre el físic, filòsof i humanista, Mario Bunge, aprofitant el seu centè aniversari i coincidint amb la publicació de la obra "Filosofia de la tecnologia", amb pròlegs de Mario Bunge i Alfons Barceló. Autor de més d'un centenar de llibres i mig miler de publicacions sobre física teòrica, matemàtica aplicada, teoria de sistemes, fonaments de física, de sociologia i de psicologia, filosofia de la ciència, filosofia de la…

Taula rodona sobre la lluita del món associatiu als països del sud i l'est de la Mediterrània per avançar cap a la igualtat de gènere.

Acte sobre quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d'elles acaba de funcionar.

Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo van ser tres dels protagonistes de la contracultura Underground i referents culturals vinculats al món de la creació artística durant els anys setanta a Barcelona. La creació alternativa del còmic va sortir de la seva marginalitat, per entrar en un circuit molt més ample que va abastar a tot l’Estat Espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora.