Resultats de la cerca

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?

Xerrada sobre les conseqüències del maig del 68 i la filòsofa i novel·lista, Simone de Beauvoir. Les ponents fan un repàs de la seva trajectòria i dels obstacles personals de Beauvoir

Joan Teixidor va ser una figura decisiva en la modernització cultural i artística de Catalunya al llarg d'una bona part del segle XX. Va ser soci de l'Ateneu entre 1931 i 1992, any de la seva mort. Us proposem recordar la figura del poeta d'El Príncep (1954), del crític d'art i del promotor d'iniciatives culturals com l'Editorial Destino i dels premis literaris Nadal i Josep Pla

L'aposta per a una major integració política de la Unió Europea també implica repensar el projecte del catalanisme polític com a eix vertebrador d'un model de societat basat en el progrés social i econòmic. Per a aquesta renovació cal coratge polític, imaginació i voluntat de diàleg entre les diverses propostes que històricament han format part d'aquesta tradició política oberta, àmplia i plural. Totes aquestes propostes…

L'aposta per a una major integració política de la Unió Europea també implica repensar el projecte del catalanisme polític com a eix vertebrador d'un model de societat basat en el progrés social i econòmic. Per a aquesta renovació cal coratge polític, imaginació i voluntat de diàleg entre les diverses propostes que històricament han format part d'aquesta tradició política oberta, àmplia i plural. Totes aquestes propostes…

L'aposta per a una major integració política de la Unió Europea també implica repensar el projecte del catalanisme polític com a eix vertebrador d'un model de societat basat en el progrés social i econòmic. Per a aquesta renovació cal coratge polític, imaginació i voluntat de diàleg entre les diverses propostes que històricament han format part d'aquesta tradició política oberta, àmplia i plural. Totes aquestes propostes…

Segona taula rodona sobre el futur del catalanisme polític en l'horitzó de l'Europa 2020, en la que participen Miquel Caminas, Joan Manuel Tresserras i Josep Maria Vallès, que pretenia promoure el debat i la reflexió al voltant de la renovació i la redefinició del catalanisme polític, fugint de la visió a curt termini i intentant enfocar la qüestió més a llarg termini

Primera taula rodona sobre el futur del catalanisme polític en l'horitzó de l'Europa 2020, en la que participen Antoni Comín, Ferran Requejo i Mònica Terribas, que pretenia promoure el debat i la reflexió al voltant de la renovació i la redefinició del catalanisme polític, fugint de la visió a curt termini i intentant enfocar la qüestió més a llarg termini. Presenten l'acte Jordi Pujol i Ernest Maragall

Tercera taula rodona sobre el futur del catalanisme polític en l'horitzó de l'Europa 2020, en la que participen Miquel Iceta, Ignasi Llorente i Vicenç Villatoro, que pretenia promoure el debat i la reflexió al voltant de la renovació i la redefinició del catalanisme polític, fugint de la visió a curt termini i intentant enfocar la qüestió més a llarg termini

Debat sobre el llegat de Pasqual Maragall a 35 anys de l’arribada a l’alcaldia