Resultats de la cerca

Entrevista a l'actriu Laia Marull on explica la seva experiència personal i professional‎

Als anys 40 i 50 van començar els nous paradigmes teatrals que cristal·litzarien definitivament amb l'arribada de la democràcia.

Comença l'acte Ricard Blasco explicant les conseqüències de la contesa bèl·lica en el teatre al País Valencià, com ara el seu declivi a mesura que avança la guerra. Després, Enric Gallén parla del teatre català, durant un temps tan crític i tan definitiu com el de la Guerra Civil.

El compositor Carles Santos i el dramaturg Jordi Oriol, creadors de l'espectacle Collar de cranis esquerdes parracs encerroc, conversaran entorn de la figura i de la producció de Joan Brossa, acompanyats de Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa.

Palau i Fabre va escriure algunes obres de teatre en francès que, encara que són inèdites, avui les podem considerar un precedent tant del seu propi teatre com d'allò que s'ha anomenat "teatre de l'absurd".

El professor Jaume Mascaró ens convida a reflexionar sobre el gènere tràgic de la mà del poeta, dramaturg i assagista Josep Palau i Fabre. Palau i Fabre va deixar un bon nombre de reflexions sobre la tragèdia, com la forma d'expressió teatral, era una necessitat social i cultural i que a Catalunya hi havia una greu mancança de producció tràgica

Trobada de col·laboradors, intèrprets, dissenyadors, gestors, amics i companys de viatge d'en Ricard Salvat, autor i director clau per entendre els darrers seixanta anys del teatre català. En aquesta sessió hi són convidats tots els qui varen mantenir relació humana, professional i acadèmica amb el mestre, el director, el col·lega

Conferència en què l'autor parla de la història del teatre català durant el franquisme i la postguerra.

Celebrem el IV Centenari de la mort de William Shakespeare amb un diàleg amb dos dels traductors que han publicat recentment versions de les obres més importants de l'autor. Miquel Desclot, Tria d'obres, i Joan Sellent, Versions a peu d'obra.

Homenatge al director i escenògraf català Fabià Puigserver. Referències dels conferenciants des de la seva experiència personal, a la seva vida, a la persona i a la seva obra, a partir de la seva relació amb el director.