Resultats de la cerca

El patrimoni cultural influeix en la nostra identitat i la nostra vida quotidiana, forma part dels pobles i les ciutats, els paisatges naturals i els jaciments arqueològics, la música de la regió euromediterrània. Només mitjançant la salvaguarda d’aquelles experiències, positives o negatives, que reforcin els valors compartits, podrem descobrir interessos comuns. Recuperar la memòria dels individus de la Mediterrània és, doncs, un…

Conferència sobre la trajectoria de l'Escola d'Arqueologia de Catalunya i prehistòria que sorgeix al si de la Universitat de Barcelona en el marc de desenvolupament cultural de la matèria durant el segle XX

Xerrada sobre el call de la ciutat de Girona en el qual la història i el turisme, d'un cert nivell, s'han donat la mà. El call de la ciutat de Girona es troba en el cor del barri vell i comprèn un conjunt de carrers i carrerons, la majoria estrets i costeruts, que, com un laberint, van descobrint poc a poc els vestigis que la comunitat jueva va deixar a Girona després que s’hi establís durant més de cinc-cents anys.

Josep M. Nolla fa un recorregut pel nucli antic de Girona, arran de la visita cultural programada per l'Ateneu a la ciutat. També, en parla de les últimes troballes arqueològiques.

El Barri Vell de Girona és un dels més evocadors d'Europa. Es troba delimitat per l'anomenat Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (S. IX) i de la baixa edat mitjana (S. XIV i XV). Entre els seus monuments destaquen el call (antic barri jueu); com també les famoses i acolorides Cases de l'Onyar, i a dalt de tot hi ha la catedral, d'una grandíssima nau única, la més ampla del món en estil gòtic.

Josep Maria de Porcioles i Colomer, alcalde de Barcelona durant el període de 1957-1973, s'ha convertit amb el temps en una de les figures més paradoxals i difícils d'interpretar del panorama polític català, sobretot per la contradicció enorme de la seva tasca. La construcció de barriades perifèriques en què s'amuntegava la població immigrada del sud d'Espanya, sovint veritables racons suburbans o la destrucció parcial de…

El febrer de 1939, en els dies finals de la Guerra Civil, les peces més emblemàtiques de l’art català eren a Agullana i a Darnius. En els masos Perxés i Descals el govern català hi va traslladar, en els darrers mesos, dipòsits artístics d’arreu del país amenaçats per l’avenç de la Guerra. Una epopeia que avui podem conèixer millor gràcies a la recent recuperació dels testimonis memorials de dos dels seus protagonistes, Joan…