Resultats de la cerca

Joan Bassegoda parla de la relació de mossèn Cinto amb el marquès de Comillas, el cunyat d'aquest era Eusebi Güell i Bacigalupi, qui també mantingué relació amb Verdaguer, relació en que prengué part l'arquitecte Antoni Gaudi i Cornet. Eusebi Güell, mecenes i home emprenedor, que protegí i estima Verdaguer i Gaudi, van aconseguir una perfecta fusió entre poesia i arquitectura al barri de les Corts de Sarrià al anomenada Finca Güell.

Presentació de tres edicions noves de les obres de Jacint Verdaguer: En defensa pròpia, Pàtria i L'Atlàntida, edició crítica de Narcís Garolera.

Per tal de commemorar el 6è centenari de la publicació de "Lo Somni" de Bernat Metge, Quaderns Crema reedita l'obra, l'autora crítica d'aquesta edició defensa en aquesta conferència que "Lo Somni" és una obra de ficció dirigida al seu grup més proper en la que l'autor justifica la seva actuació i es defensa dels atacs que va rebre de mala gestió.

Fuster, inspirat en la tradició provinent de Montaigne, concebia l'assaig com a literatura d'idees. Les idees importen, l'assagista ha d'agitar-les, sospesar-les, examinar-ne la validesa i l'abast. Però el fonament d'aquest exercici és literari. L'assaig és una forma suggerent de la literatura que busca incitar un debat raonable sobre els temes que l'autor ens presenta, assajant-los.

Conferència sobre la influència exercida per la tradició òrfica i el món clàssic en la poesia catalana, la qual ha atret a molts poetes i escriptors

Francesc Ardolino disserta sobre l'obra de Jordi Sarsanedas "Els Mites", que aporta un concepte nou de la literatura, entre la poesia i la narrativa, un genère mixt.

Debat a l'entorn de la literatura catalana amb motiu de la presentació del llibre de Jordi Sarsanedas "Mites", edició de bibliòfil.
So defectuós al començament.

Xerrada sobre la figura i l'obra d'en Jaume Brossa i Roger, un dels representants més destacats del modernisme català, anarquista conseqüent i periodista incisiu. Un dels nuclis centrals dels seu ideari és la intersecció entre catalanisme i obrerisme.

Acte d'atorgament del Premi Joan Crexells 1986, el jurat va estar constiuït per: Francesc Gomà, Norbert Bilbeny, Jaume Lorés, Ramon Pla, Jordi Sarsanedas, Rosa Verdú, Joaquim Ventelló i Ramon Serrano. Enceta l'acte Norbert Bilbeny, secretari de l'Ateneu, amb una conferència amb el títol "Record de Joan Crexells", després, el propi secretari, anuncia el nom guanyador del Premi Crexells d'enguany que recau en Pere Calders per la seva obra…

L'autor ens explica les seves vivències personals i professionals en referència al procés creatiu literari i a l'ofici d'escriptor.