Resultats de la cerca

En aquesta conferència es fa un recorregut per les situacions públiques i privades de desplegament de la paraula sense tuteles externes; ocasions en les que la paraula és ofegada i reprimida, però també altres en les que encara dona alè a la humanitat.

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa…

Conferència sobre el físic, filòsof i humanista, Mario Bunge, aprofitant el seu centè aniversari i coincidint amb la publicació de la obra "Filosofia de la tecnologia", amb pròlegs de Mario Bunge i Alfons Barceló. Autor de més d'un centenar de llibres i mig miler de publicacions sobre física teòrica, matemàtica aplicada, teoria de sistemes, fonaments de física, de sociologia i de psicologia, filosofia de la ciència, filosofia de la…

Acte sobre quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d'elles acaba de funcionar.

Conferència sobre la filòsofa espanyola Maria Zambrano. La filosofia de María Zambrano es caracteritza per un llenguatge molt poètic i suggerent i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu "mètode".

La filosofia política estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus i es considera part integrant de l'ètica aplicada.

Conferència sobre Ágnes Heller (1929-2019), filòsofa hongaresa, deixebla de György Lukács, es va preguntar al llarg de la seva trajectòria, marcada per l'Holocaust i la fugida del comunisme, què significa “tenir món”

L'individu enfocat des de diverses perspectives (polítiques, filosòfiques, psicològiques i educatives) i recolzat per obres de diferents filòsofs fins arribar al llindar del nou mil·leni.

En aquest debat es reflexiona sobre les formes culturals en que el missatge cristià ha pres cos al llarg de la història de la nostra civilització i en la seva pervivença en una societat cada cop més deslligada de la religió.

El filòsof Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s’endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l’escolta, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.