Resultats de la cerca

Conferència en la qual Norbert Bilbeny fa un estudi de les idees filosòfiques que presideixen l'arquitectura modernista a Catalunya.

A càrrec de Pere Lluís Font, filòsof, membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.

Seguint les tesis de la filosofia del límit, Arash Arjomandi es planteja si és posible treballar en l’àmbit de la teoria de la veritat reprenent el pensament fronterer d’Eugenio Trías.

Acte arran de la publicació del llibre "Educacionari" Joan Manuel del Pozo, s'articula al voltant de seixanta mots o locucions que tenen a veure amb l'educació. L'autor reflexiona i suggereix idees tot provocant un descobriment dels nous paradigmes que envolten el món educatiu però cercant lessència, allò invariable i irrenunciable.

Acte organitzat per la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès en el qual un dels intel·lectuals catalans de referència, Salvador Giner, parla sobre els reptes morals d'ara‎.

Xerrada-debat sobre quina base de creences compartides pot dialogar l'Europa secularitzada amb la resta de cultures del món?. Conversa al voltant de la publicació "Entendre les religions, una perspectiva sociològica", de Joan Estruch, dóna continuïtat al seu propòsit de fer entendre el fet religiós.

Josep Otón autor de "Simone Weil, el silenci de Déu", en aquest llibre prossegueix el seu estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l'anàlisi de l'experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa. Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l'ombra…

75 anys després de la seva mort, Xavier Antich ofereix les claus per comprendre la filosofia de la història del pensador jueu i els lligams amb els seus plantejaments estètics i religiosos.

Conferència sobre el pensament del filòsof Martin Heidegger que és tracta d'una de les figures protagonistes de la filosofia contemporània. En un primer període de la seva obra el filòsof se serveix de l'analítica existencial com a instrument per replantejar la pregunta tradicional de la metafísica, la pregunta pel ésser com a pregunta pel sentit de ser, ser i temps.