Resultats de la cerca

Eugeni d'Ors és el creador i principal ideòleg del Noucentisme. Terme que ve del 1900, un nou secle, amb noves propostes de canvi que trenquen amb el que era vell. L'almanach volgué ésser la presència militant del nou grup

Conferència sobre la presència dels àngels, com a intermediaris entre l'home i la divinitat, en l'obra d'Eugeni d'Ors i en la de Francesc Pujols. Posa èmfasi en l'abast teològic i filosòfic del significat de la figura dels àngels.

Conferència sobre les idees filosòfiques en el Noucentisme organitzada per Xarxa Cultural i l'Ateneu Barcelonès.

Conferència pertanyent al cicle sobre Eugeni d'Ors, organitzada per les seccions de Literatura i Lingüística, i de Ciències Morals i Polítiques de l'Ateneu Barcelonès, en què l'autor parla sobre la vida i l'obra d'Eugeni d'Ors.

Conferència sobre la figura intel·lectual d'Eugeni d'Ors, la seva dimensió de personatge més enllà de l'escriptor, generador de polèmiques i periodista que té la finalitat de canviar la societat a partir dels valors transmesos als lectors. Tots aquests aspectes, segons Xavier Pla, es veuen reflectits al Glosari: la paraula i la literatura com a vehicles per canviar la realitat i la vida.

Conferència a càrrec del Dr. Jaime Nubiola de la Universitat de Navarra sobre la connexió entre Joan Crexells i Eugeni d' Ors, i de tots dos amb el pragmatisme. Estructurada en tres parts: primera, formació filosòfica de Crexells i la seva relació amb Eugeni d'Ors, segona, Eugeni d'Ors i el pragmatisme i tercera, Joan Crexells i el pragmatisme.

Conferència sobre el pensament filosòfic d'Eugeni d'Ors en relació amb altres filòsofs com Hegel; amb la construcció del Noucentisme, i amb la recepció posterior que se'n tingué a partir del que en diu Josep Pla.

Una visió de l'escriptor Eugeni d'Ors com a definidor del moviment artístic i estètic anomenat Noucentisme.

Anàlisi històrico-crítica de l'obra de l'Eugeni d'Ors i particularment del seu "Glosari" (1906)‎.

Conferència sobre la figura d'Eugeni d'Ors on s'analitza la seva formació filosòfica, seguint una línia cronològica. La xerrada s'estructura en els següents punts: primers articles, mestres, llibres i corrents filosòfics, el Congrés de Heidelberg, el Novisim organum i el primer esborrany d'una filosofia: el seny.