Resultats de la cerca

Josep Otón autor de "Simone Weil, el silenci de Déu", en aquest llibre prossegueix el seu estudi de la interioritat de místics, artistes i pensadors centrant-se en l'anàlisi de l'experiència personal weiliana. Amb la convicció que no hi ha cap ruptura entre la Weil revolucionària i compromesa amb la lluita obrera, i la Weil dedicada a la recerca religiosa. Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l'ombra…

Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny de 1623-París, 19 d'agost de 1662) fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Acte organtizat pel Liceu Joan Maragall. Felipe Oyarzun parla de la poètica de la afirmació de la vida i l'etern retorn a l'obra de Nietzsche

Conferència sobre un grup de catalans que poc després del maig del 68 van celebrar uns cerimonials de subversió religiosa, venint d'artistes fugits de l'Espanya hipercatòlica d'aleshores

El professor Gonçal Mayos analitza el discurs sobre Déu en alguns pensadors moderns i explora les condicions de possibilitat d'una paraula sobre Déu en la postmodernitat. També hi analitza els trets de la nova forma de religiositat que té lloc en el si del que s'ha anomenat com a postmodernitat.

Acte organtizat pel Liceu Joan Maragall per parlar del concepte actual de Déu.

En aquesta era de la tecnociència quin lloc ocupa el pensar en Déu. Ramon Maria Nogués hi exposa com s'orienta el tema des de la antropologia biològica

En el nostre món es produeix una lluita de poders entre l'idea de déu i el fenòmen de la tècnica. La nostra responsabilitat com a homes, és buscar una via harmonitzadora entre aquests dos aspectes

El filòsof Manuel Cruz analitza la complexitat en l'idea de déu en l'era d'Internet i la tecnociència

Tota l'obra de John Milton està marcada per les seves conviccions religioses i per temes còsmics. El màxim exponent d'aquesta religiositat està present en El Paradís perdut, poema que narra la història d'Adam intentant justificar el perquè de les accions de Déu amb la humanitat