Resultats de la cerca

En aquest llibre s'ajunten dos titans de la comunicació per conversar, des de la distància política però des de la química personal, dels grans temes que afronta el país. Vicent Sanchis, independentista convençut, i Xavier Sardà, que aposta per l'Espanya federal, responen algunes de les preguntes que podrien fer-se els ciutadans. Mitjançant un diàleg reflecteix la naturalesa intensa però democràtica del debat polític que vivim.…

Els historiadors han estudiat en profunditat la interacció entre la ciència per un costat, i la construcció-invenció-imaginació de les nacions europees modernes per l'altre. Però no se sap molt sobre com es va desenvolupar aquesta interacció a les anomenades "perifèries europees", entre les quals cal incloure Catalunya i Espanya. A Catalunya, els metges van ser un dels col·lectius més actius en la coproducció d'imaginaris, discursos i…

Cooperativista en l'àmbit de les finances ètiques i membre de la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya. Col·labora habitualment a Vilaweb, Media.cat, Massala, Diagonal o Carrer i, a la premsa basca, als diaris Berria i Gara. És membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, de l'associació Entrepobles i del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Integrant de la junta del Centre Internacional Escarré per a les Minories…

S'analitza l'evolució recent de la nostra economia i els principals reptes que afronta avui dia, sota els tres angles següents: l'evolució dels intercanvis comercials catalans amb la resta de l'estat espanyol i del món, l'evolució del sector industrial en els darrers vint anys i l'evolució de l'ecosistema d'innovació català.

La greu situació de crisi ha posat en perill un sistema que fins ara havia estat un dels grans triomfs de l'Estat del Benestar. Miren Etxezarreta, catedràtica d'Economia Aplicada de la UB, Sergi Jiménez-Martín, professor de la UPF i Marisol González, actuària d'assegurances, analitzen els possibles escenaris de futur en busca d'alternatives que garanteixin les pensions.

L'autor examina alguns dels mites i dels símbols del sistema referencial català, aquells que més han determinat la imatge del país construïda pel catalanisme durant els dos darrers segles.

Els aspectes econòmics del federalisme no es poden reduir només al punt de vista de l'hisenda pública. Les reflexions econòmiques, socials i polítiques sobre el federalisme han d'integrar, a partir de sobiranies compartides, criteris de solidaritat i d'ordinalitat que garanteixin una major qualitat democràtica en un futur federal de Catalunya, Espanya i Europa.

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d'immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de "masses". La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s'entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

Es consideren anys de plenitud, els anys compresos entre la Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya al març de 1931 i el 1934, perquè gràcies a l'Estatut autonomia, canvien les relacions entre Catalunya i Espanya permetent moviments socials i culturals i finalment al 34, després de la mort de Macià, Companys arriba a la presidència de la Generalitat.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades. S'hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar i lògicament les accions que van protagonitzar.