Resultats de la cerca

Durant els anys 20 i 30 Catalunya entra dins la contemporaneïtat, però sobretot a Barcelona, on hi havia gran part d'immigració de parla no catalana, va fer que es comencés a parlar de "masses". La massa, dins una societat recentment urbanitzada, va fer que el catalanisme no s'entengués de la mateixa manera a tota Catalunya, creant conflictes dins la població.

El President de la Generalitat de Catalunya explica a la conferència de com Catalunya haurà d'afrontar importants reptes durant la propera dècada i de les respostes adequades en aquests reptes per garantir un futur sòlid de les nostres institucions i del país. Catalunya necessita a mig i llarg termini nous models ecònomics i de benestar, gestionar els nostres propis recursos i dibuixar horitzons de llibertat. Tot això en un món en…

Acte que inicia aquest Cicle de conferències, en aquesta primera sessió els ponents parlen sobre si seria viable o no una Catalunya independent des del punt de vista econòmic.

La greu situació de crisi ha posat en perill un sistema que fins ara havia estat un dels grans triomfs de l'Estat del Benestar. Miren Etxezarreta, catedràtica d'Economia Aplicada de la UB, Sergi Jiménez-Martín, professor de la UPF i Marisol González, actuària d'assegurances, analitzen els possibles escenaris de futur en busca d'alternatives que garanteixin les pensions.

La Mancomunitat va ser un organisme polític públic concebut per un grup d'intel·lectuals i professionals liberals influïts pel Noucentisme, i encapçalats per Enric Prat de la Riba. El consens al que van arribar la dreta i la esquerra catalanista del 1920, es considera l'origen del catalanisme actual, però la despesa del nou organisme va ser assumida en la major part, només per la província de Barcelona.

Acte de presentació del llibre de Josep Maria Bricall "Una certa distància. Assaig de memòries", aquestes memòries i reflexions de Josep M. Bricall es despleguen en diferents plans: la dedicació a la universitat com a professor i membre d'organismes europeus, la seva trajectòria com a economista i l'activitat política.

Presentació de l'obra "Solucions per a Catalunya", un recull d'informes i assaigs de l'economista i polític, Ramon Trias Fargas, recopilat per Fermí Vergés.

Apunta que "la independència de Catalunya ens atorga la oportunitat de reinventar-nos, en un context de crisi econòmica, i construir un nou model econòmic, deixant de banda l'economia especulativa". Per afrontar l'economia del segle XXI i els reptes que genera ha assegurat és necessari que disposem de tots els instruments jurídics i polítics que pot atorgar l'existència d'un Estat.

Debat amb els autors de la “Declaració de Barcelona” i amb un ex-conseller d’Economia i Finances que afirma la viabilitat econòmica de la Independència.

Debat sobre sí el referèndum per la independència de Catalunya hauria de servir per debatre i divulgar les idees fonamentals del què ha de ser la construcció d'un nou estat de la mediterrània i d'una constitució moderna que sintonitzi amb les aspiracions progresssites de la societat cívil.