Resultats de la cerca

Acte de presentació del llibre "Cent anys després" d'Imma Albó i Sílvia Aymerich. Causes de la guerra de Txetxènia fou un conflicte que esclatà quan l'exèrcit rus envaí Txetxènia el 1994

Conferència de l'historiador Manuel Rubio Cabeza sobre la història d'Espanya, centrant-se en la relació de la Monarquia borbònica espanyola amb la Dictadura franquista de la que acabarà resultant la reinstauració de la primera.

Conferència de l'historiador britànic Charles T. Powell, sobre la relació de Franco amb Alfonso XIII, en els temps de la República i la Guerra civil així com l'ús que va fer, una vegada al poder, dels símbols monàrquics per tal de legitimar-se.

Acte emmarcat dins del Cicle Europa a la fi del segle XX, en el qual es dona una visió històrica de conjunt des del punt de vista intel·lectual, del pensament i de la filosofia d'Europa

Últim dels actes programats dins del Cicle Europa a la fi del segle XX. En principi parla Antoni Liehm de la situació cultural i social dels països de l'Europa Central i després hi ha una taula rodona amb la participació del públic assistent

El President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou un dels actors principals dins la guerra civil. Des de la proclamació de la Segona República, Companys fou inclòs en la llista de polítics que calia vigilar i espiar. En els seus viatges a l'estranger, destacadament a França. A partir de 1939, França reconeix explícitament el nou Estat de Franco un mes abans d'acabar la guerra. En aquests acords ja reapareixia la idea…

L'aixecament militar del 19 de juliol del 1936 va tirar per terra el projecte de normalitat política i convivència social que Companys venia desenvolupant i enfrontava el president de la Generalitat en el període més tràgic de la història de Catalunya.

En un moment d'agudització de conflictes i contradiccions socials, com va ser l'època entre l'esclat de la I Guerra Mundial, i la dictadura de Franco, Companys va ser criticat per deixar-se portar pels seus instints, però sempre van estar marcats pel seu profund compromís social.

La Mancomunitat va ser un organisme polític públic concebut per un grup d'intel·lectuals i professionals liberals influïts pel Noucentisme, i encapçalats per Enric Prat de la Riba. El consens al que van arribar la dreta i la esquerra catalanista del 1920, es considera l'origen del catalanisme actual, però la despesa del nou organisme va ser assumida en la major part, només per la província de Barcelona.

Es parla sobre l'aragonesisme, el regionalisme aragonès, les semblances amb el catalanisme i la seva història fins al 1931.