Resultats de la cerca

Conferència sobre la història d'Òminum Cultural, el periodista i crític literari Josep Faulí fa un balanç de l'organització des d'un punt de vista històric a través de les accions i entitats que s'han desenvolupat en el si d'Òmnium Cultural. Després d'una etapa de clandestinitat, l'entitat fou novament legalitzada a finals d'estiu de 1967. Òmnium es disposava a viure aleshores la seva eclosió, amb iniciatives com l'Any Fabra, el…

Dues conferències sobre les arts que va cultivar el Dante Gabriel Rosseti, fundador de la Germanor Prerafaelita. El poeta de l'ànima / a càrrec de Ma. Àngela Cerdà El pintor simbolista / a càrrec d'Eliseu Trenc i Ballester

Lectura pública a la que l'autora llegeix fragments de la seva obra: en primer lloc la narrativa, i després la poesia.

Conferència organitzada pel grup Jaume Anton Aguadé en que l'autor parla de les diferències de Catalunya respecte a altres estats i les presenta com una oportunitat

El Josep Ma. de Sagarra, va ser un personatge rellevant tant per a la vida ateneística, on va formar part de la Penya Gran, com per a la vida cultural catalana del moment. El Sr. Carles Sentís repassa els seus records de l'època i del personatge durant els seus anys a la penya del Sr. Borralleras.

Presentació del llibre "Cataluña, intelectuales, políticos y cuestión nacional" a càrrec del seu autor, Francesc Mercadé, el qual, a través d'aquest obra, tracta de mostrar la pluralitat i riquesa de la realitat catalana a la resta d'Espanya, relacionant la nació i l'estat i tractant específicament els temes de les classes socials i nació i el sentiment i la conciència nacionals

Conferència sobre la relació entre els escacs, el pensament creatiu i la lògica.

L'autora de la conferència fa una trajectòria de la vida i l'obra de la poetessa Rosa Leveroni

Conferència organitzada per la Secció de Ciències Morals i Polítiques de l'Ateneu Barcelonès, en que l'autor parla sobre les eleccions generals d'Espanya, celebrades el 28 d'octubre de 1982, en les que Felipe González guanyà amb majoria absoluta ocupant 202 escons dels 350 que consta el Congrés.

A partir de l'obra i els documents pastorals de Torras i Bages, es fa una reflexió sobre el seu pensament catòlic i estètic, i la seva filosofia social i metafísica.