Resultats de la cerca

Introducció al concepte de teatre de gest, la seva incursió a Catalunya i la utilització del gest als espectacles textuals.

Conferència en la qual s'explica que amb la invasió musulmana del 711 es produí una islamització de la societat, però aquesta tindria una durada molt breu per la conquesta carolíngia, època on els bisbats catalans reconquerits passaren a dependre del bisbat franc de Narbona. Cap a l'any 1000 aparegué un dels primers personatges cabdals de la història de l'Església Catalana: l'Abat Oliba, restaurador de diversos monestirs, fundador del…

Xerrada sobre les escoles racionalistes a Catalunya i el Consell de l'Escola Nova Unificada, obra de la revolució social de 1936. El CENU era la culminació d'un llarg procés de creació, experimentació i consolidació d'un moviment pedagògic impulsat pel moviment llibertari que va tenir lloc a l'inici del segle XX.

El sofriment és un dels temes més tractats a la literatura donat que l'home està naturalment sotmès a aquest sentiment. S'analitza el mal i el sofriment humà, exemplificat amb Auschwitz, des del punt de vista d'una filosofa, un poeta i un teòleg.

Anàlisi del present en relació al passat. Manuel Cruz explica com vivim en una època que es desentén del passat i de la memòria.

A la segona conferència d'aquest Cicle la ponent, Teresa Vinyoles, ens apropa a com era la societat i com vivien els nostres avantpassats, endinsant-nos en la vida de les famílies de l'època Carolíngia.

Presentació de la novel·la històrica de Santiago Riera i Tuèbols "La ciutat del canvi : l'arribada de la ciència a Barcelona", situada a finals del segle XVIII i principis del XIX, sobre la biografia del doctor Francesc Salvà i Campillo

Presentació del catàleg editat amb motiu de l'exposició "... i obrirà solcs l'Esquerra catalana", comissariada per l'Enric Marín

Acte commemoratiu del desè aniversari del programa de música, emès per la ràdio i la televisió catalanes: Hidrogen, el qual va començar 25 de gener de 1992. Els ponents parlen del món de la música actual a Catalunya i les dificultats dels nous grups i músics.

Oriol Bohigas, president de la Junta de l'Ateneu Barcelonès comença l'acte explicant-ne les línies d'actuació de la programació de l'Ateneu. Jordi Pujol es defineix com europeista des de que tenia 17 anys i catalanista. Hi explica els elements pels quals continua tenint confiança amb Europa i el defineix com el millor model social.