Resultats de la cerca

Reflexió sobre l'economia catalana en el marc dels primers anys de democràcia. Es destaca la poca inversió de l’Estat espanyol en matèria de despesa pública en relació amb la recaptació que en fa a Catalunya. S’observa un desequilibri entre el sistema productiu privat i els serveis públics que l'han d'afavorir; entre riquesa privada i transferències de tipus corrector de la desigualtat per assegurar una societat més integrada.…

Conferència sobre Marx i el marxisme a càrrec del filòsof francès Georges Labica.

Conferència pertanyent al cicle "Catalunya demà" organitzat per la secció de Ciències Morals i polítiques, en la qual l'autor parla sobre la prospectiva catalana segons els espanyols.

Presentació en català, conferència en castellà.

Història de la recepció i expansió del pensament marxista a Espanya. La publicació d’obres de Marx, en revistes com La Federación, La Emancipación o El Obrero, va iniciar la recepció de idees marxistes. Paral·lelament, diferents biografies a La Campana de gracia, La ilustración republicana federal o el Diari de Barcelona van permetre difondre les idees del filòsof alemany. Aquesta recepció va ser desigual a Catalunya i a la resta…

A partir de l'obra i els documents pastorals de Torras i Bages, es fa una reflexió sobre el seu pensament catòlic i estètic, i la seva filosofia social i metafísica.

Repàs biobibliogràfic de Martí d’Eixalà, tot destacant les seves influències de l’escola escocesa i la relació amb el seu deixeble Francesc Xavier Llorens i Barba, màxims representants, ambdós, de l’anomenada Escola de Barcelona.

Conferència sobre Xavier Llorens Barba en què s'explica la trajectòria vital i professional d'aquest filòsof, els deixebles que va tenir i els conceptes que el defineixen: eclecticisme, introspecció i observació. Es posa èmfasi en el fet que la seva vida era la pràctica de la seva filosofia: la filosofia de les bases mentals.

Reflexió sobre la persona i l'obra de Jaume Serra i Húnter, centrada en el seu primer escrit, Idealitat, metafísica i espiritualisme i el seu darrer llibre publicat, El pensament i la vida.

Conferència sobre la relació de Valentí Almirall i l'Ateneu Barcelonès, des de 1876 quan ingressà a l'entitat fins a assolir la presidència el 1896, en un context de convivència dels diversos sectors del catalanisme. Remarca els canvis que s'impulsaren des de la presidència d'Almirall, com la reforma dels estatuts i de la biblioteca, fruit de la voluntat de ser una entitat viva i una peça important en la societat catalana.

Conferència sobre el paper de la premsa en català, al segle XIX i principis del XX, com a vehicle d'idees i d'introducció del català en els mitjans de comunicació. Repassa alguns dels diaris més importants quant a la normalització del català, en els quals Almirall hi publicava textos relacionats amb el fet català i la llengua catalana.