Resultats de la cerca

Dins del Festival BCNegra, primera de les xerrades-taula rodona al voltant del perquè la ciutat de Barcelona continua sent la ubicació perfecta per a uns crims de tinta i paper que, per qualitat i quantitat‎.

Una visió àmplia sobre la vida i l’obra d’un personatge polifacètic de la cultura i la política catalanes en el centenari del seu naixement: poeta, historiador, folklorista, assagista, creador d’espectacles teatromusicals sobre la història de Catalunya, etc.

L'any 2006, Jordi Sarsanedas (1924-2006) es va comprometre íntimament amb el seu darrer projecte creatiu: escriure un poema en cadascuna de les pàgines de l'agenda que commemorava el centenari de l'Ateneu Barcelonès al Palau Savassona. President de l'Ateneu entre 1997 i 2003. En la pàgina del 8 de gener, el poeta hi deixava una anotació de capçalera, Palimpsest, i al peu hi escrivia: Títols per a no sé què. Això ens demostra dues coses:…

Acte organitzat per la Secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès

Homenatge a l'escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas en el marc del centenari del seu naixement.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és un dels escriptors amb més projecció internacional de les lletres catalanes, amb dues fites destacades que són Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011), dues novel·les traduïdes a més de vint i més de trenta llengües respectivament.El setembre de l’any passat va fer deu anys de la publicació de 'Jo confesso', una “novel·la de novel·les” que ha rebut premis a Grècia, França i Suècia. A…

Carme Sansa diu i canta textos de Maria Aurèlia Capmany acompanyada a l'acordió per Jaume Mallofré.

Acte en commemoració del centenari del naixement de l'escriptora, dins de les ponències del Simposi Trias de la Càtedra Ferrater Mora, es recorda la petjada que va deixar l'autora, amb especial èmfasi en la lluita feminista, mentre es remarca la seva vessant més literària

L'any 1976, Montserrat Roig, va entrar a formar part de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès com a vocal. Es tractava d'una Junta no oberta a eleccions democràtiques i amb membres afins al règim franquista presidida per Andreu Brugués i Llobera. Roig, juntament amb Josep Maria Prim Serentill i Joan Alegret Llorens, varen forçar un gir en la forma de participació i van aconseguir entrar com a vocals.