Resultats de la cerca

Acte sobre el paper de Joan Miró, Pablo Picasso i Joaquim Torres-García en la brillant temporada artística de la Barcelona de 1917, entre avantguardes internacionals i cabdals friccions creatives dins de l'art català.

Conferència en la qual les seccions de Teatre i Arts Visuals s'ajunten per explicar de la mà de destacats escenògrafs amb estils que abasten diferents tendències el que és un art autònom i alhora treballa al servei de la posada en escena.

Carles Guerra, director de la Fundació Antoni Tàpies presenta l'exposició: Antoni Tàpies. Biografia política. La mostra cobreix el període des del 1946 fins al 1977, de la postguerra i la dictadura a les darreries del franquisme i la transició democràtica a l'Estat espanyol.

Acte de presentació de l'obra "Aurea Dicta" de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L'obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d'Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els…

La conferència tracta del compromís de l'artista contemporani amb la cultura popular i/o tradicional, a través d'un passeig per la pròpia trajectòria de Joan J. Guillén com a escenògraf, figurinista, dibuixant satíric, professor de l'Institut del Teatre, autor de molts muntatges de teatre i òpera, així com a responsable de molts dissenys per als Comediants.

Si en els últims temps, s'han recuperat les figures d'excel·lents artistas que fins i tot no apareixien en el prestigiós Diccionari Anglès de l'Art, d'Ian Chilvers, de 1990, algunes, como la ja reconeguda, Artemisia Gentilelschi sí s'han pogut rescatar de la memòria, però malhauradament, existeixen d'altres dones molt valuoses artísticament que en aquesta conferència tractarem de recordar i visualitzar

La "femme de brasserie", és una figura emblemàtica de les obres parisenques de la segona meitat del segle XIX

Reflexió sobre com les arts poden contribuir a aprendre a desobeir davant les formes de pensar i sentir establertes

La sessió es planteja a partir d'una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l'art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l'interior d'un procés revolucionari l'art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia? ; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l'art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot…

Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo van ser tres dels protagonistes de la contracultura Underground i referents culturals vinculats al món de la creació artística durant els anys setanta a Barcelona. La creació alternativa del còmic va sortir de la seva marginalitat, per entrar en un circuit molt més ample que va abastar a tot l’Estat Espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora.