Resultats de la cerca

Comença l'acte Cristina Puig, la presentadora de l'acte. A continuació Jordi Casassas, president de l'Ateneu Barcelonès explica les motivacions de la celebració d'aquesta diada. Després el grup musical Blue hours fan una actuació musical. Seguidament intervenen els ponents de les seccions de l'Ateneu, el coordinador de les tertúlies i el director de l'Escola d'Escriptura. Després s'otorguen els premis de reconeixement al servei a la…

El sistema que s'ha instaurat després de la crisi és l'escenari de la precarietat i la desil·lusió. Els treballs culturals, creatius i acadèmics instrumentalitzen la vocació i l'entusiasme de les persones creadores i les ofeguen en la burocràcia. El resultat, segons l'anàlisi de Remedios Zafra, és una generació de persones frustrades que naveguen entre la precarietat laboral i la passió creativa. Hi ha alguna sortida a aquestes formes…

Des de la recuperació de la democràcia l'Ateneu Barcelonès ha estat un centre de discussió i reflexió sobre els principals reptes de la societat catalana. Fruit d'aquest fet, l'Ateneu conserva un important patrimoni documental que testimonia i contextualitza les dècades dels 70, 80 i 90. Actualment, ja s’han digitalitzat més de 1.500 cintes magnètiques que es troben disponibles a la xarxa. En aquesta xerrada es projecta un documental i…

Cinquè dels actes de la Setmana Crexells : Àgora literària per tal de descobrir les obres presentades al XLVII Premi Crexells a travès dels autors i editors. "Les quatre vides de l'oncle Antoine" / Xavier Aliaga, presentat per l'editora Rosa Rey) -- "Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents"/ Josep Lluís Badal Franco i l'editora Iolanda Batallé -- "Escacs d'amor i de mort" / Marcel Fité -- "Des del balcó" / Teresa Muñoz…

Carlota Canal explica la iniciativa de crear un Espai Camus a Barcelona, finalment no prosperada per problemes administratius amb l'Ajuntament de Barcelona. Joan de Sagarra traça una visió amb referents de la seva experiència al voltant de Camus, amb records de viatges a França amb el seu pare, on va conèixer l'autor francès, i recupera els temps de la redacció de 'Tele-Express', en què les peces de Camus causaven una forta impressió…

Debat de remembrança del 125è aniversari de les Bases de Manresa. S'analitza com fa 125 anys es parlava d'una Constitució regional i ara es parla de la Constitució d'una República.

La política lingüística és el conjunt de les polítiques dutes a terme per un Estat o una organització internacional en relació amb un o més idiomes que es parlen als territoris sota la seva sobirania, dictant lleis i estatuts en general per donar suport al seu ús, de vegades per limitar-ne l'expansió, o fins i tot per treballar en la seva erradicació (Viquipèdia)

La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de crear l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. És un eufemisme de novaparla per a mentida (Viquipèdia)

El nou número de la revista Quaderns de la Mediterrània reflexiona sobre la possibilitat de construir una identitat col·lectiva entre tots els països i les cultures que aboquen al mar Mediterrani. Sociòlegs, antropòlegs, politòlegs i teòrics de l'art i de la imatge hi analitzen el context sociocultural divers, complex i, a voltes contradictori, de la Mediterrània.

Acte d'inauguració de l'Any Capmany, l'any que es commemoren els 150 anys del naixement d'Aureli Capmany (1868-1954), folklorista autodidacta i escriptor que s'interessà per la cultura popular catalana. En especial, van ser les rondalles, les cançons i les danses populars les que van captar més la seva atenció i sobre elles publicà diversos estudis. L'Esbart Català de Dansaires interpreta dues peces tradicionals catalanes