Resultats de la cerca

Taula rodona sobre l'aigua, de gestió pública i de participació ciutadana a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Primera de les xerrades sobre els teatres històrics de Barcelona que engega la Secció de Teatre de l'Ateneu Barcelonès. En aquesta sessió, Enric H. March explica la recuperació per a la ciutat del Teatre Arnau, tancat des de fa 18 anys. L'Arnau, inaugurat el 1904, ressorgirà com l'últim testimoni del teatre de barraca del Paral·lel. El projecte respecta l'estructura, com era originalment, de fusta reforçada amb material contemporani. El…

Xerrada sobre dones que s'han dedicat al món del teatre, començant per l'actriu Margarita Xirgu i avançant fins a l'actualitat

Xerrada sobre la correspondència de la seva àvia Pepita Jové amb Margarida Xirgu, unes cartes inèdites entre dues amigues íntimes

‎Federico García Lorca va mantenir una estreta relació amb la ciutat de Barcelona, en la qual arribaria a estrenar dues de les seves obres, Mariana Pineda i Doña Rosita la Soltera. El 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i aquesta va ser l'última obra que estrenaria en vida. Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se de…

La imaginació surrealista consisteix molt sovint a distorsionar, manipular, transformar o simplement reproduir imatges ja existents, desplaçant-les del seu context original i ressituant-les en una nova trama de relacions iconogràfiques. Salvador Dalí va excel·lir en aquesta estratagema surrealista, i ho va fer al llarg de tota la seva vida artística. Veurem alguns exemples d'aquesta manera de fer a partir d'una revista en concret que el…

Acte sobre la presència i influència del poeta Federico Garcia Lorca a Barcelona i concretament a l'Ateneu Barcelonès.

Segona conferència organitzada per un grup d'estudi de l'obra del filòsof Spinoza. En aquesta segona xerrada planteja un tema central del pensament spinozià.

Xerrada sobre de com les noves tecnologies afecten l'aprenentatge de les generacions futures, aborda un dels temes cabdals del futur de les noves generacions: la neurociència i l'aprenentatge‎.

La tecnologia ha estat la clau de l'evolució social. Els avanços de les ciències biològiques han permès que l'ésser humà adopti tecnologies que, aplicades al cos humà, permeten la nostra evolució i transformen el pensament social.