Resultats de la cerca

Conferència sobre els jueus que vivien als comtats catalans i tenien una identitat diferent dels jueus de la resta de la península ibèrica, i utilitzaven el català com a llengua vehicular (l'hebreu estava reservat a la litúrgia i a la llengua de cultura). L'arribada dels jueus a les terres que actualment són catalanes és incerta, però van gaudir d'un autèntic segle d'Or al segle XIII. La situació dels jueus va començar a declinar al…

Partint de l'existència dels catalans com a poble en la història, d'una nació sense estat, avui s'ha produït un escenari nou: revelar-se per sobreviure, un empoderament de la societat catalana.

El procés va més enllà del context espanyol-català i suposa nous reptes que s'han d'abordar des de la filosofia política. Quina interacció han de tenir democràcia, sobirania i estatisme al segle XXI?

És xocant com els últims anys s'ha utilitzat la paraula feixista per demonitzar l'independentisme. Hi ha hagut moltes disputes polítiques, però pocs debats sobre si realment ha existit mai un feixisme catalanista

"D'ençà de la fi de la dictadura el 1975 no s'ha conformat un neofeixisme o neonazisme nacionalista català de certa rellevància", diu l'historiador Xavier Casals. Hi ha hagut, però, dues temptatives: un efímer Partit Nacionalsocialista Català, actiu entre el 1978 i el 1980, i el reduït col·lectiu -tenia una quinzena de militants- Nosaltres Sols!, que entre el 1980 i el 1982 va llançar la campanya "Xarnegos fora!"

Arran de la recent publicació del llibre "Sobre la violència", de Hannah Arendt, ens permet pensar sobre la guerra i la pau a partir d'aquesta autora que fou un testimoni central del totalitarisme al segle XX.

Segona activitat del Cicle Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Hannah Arendt afirmava que ella no era filòsofa. Però no ho deia pas per renunciar al pensament, sinó per dur-lo més enllà. A l'ombra de Heidegger i de la banalitat del mal del totalitarisme, Arendt es va proposar pensar contra la violència

Taula rodona per analitzar el conflicte polític en la relació entre Catalunya i Espanya i quines són les dinàmiques que s'han generat fins el moment i que s'estan potenciant. Tambè hi analitzen els dubtes arran de la viabilitat de la possible independència de Catalunya i de l'acceptació per part d'Europa d'un estat català independent. En acabar les intervencions s'obre un torn lliure de preguntes del públic assistent a l'acte

Debat a l'entorn de la renda bàsica, tracta del dret que tenen els ciutadans de rebre uns ingressos periòdics que asseguren la cobertura de llurs necessitats materials independentment de quina sigui la seva situació dins de l'esfera productiva i sense necessitat de contrapartides. Un debat que vol, a més de discutir la vessant econòmica, escatir el rerefons filosòfic de la proposta i dels seus fonaments: la redistribució.

Xerrada per debatre a nivell filosòfic que passa amb l'esquerra marxista després de la caiguda del mur, els moviments d'esquerra s'han actualitzat‎.