Resultats de la cerca

Primera sessió de l'any 2019 del Cicle Dones a la palestra, per tal de visibilitzar l'acció política i social de les dones. Després de l'acte tindrà lloc la inauguració de la primera de les tres exposicions Dones a la palestra de l'Ateneu Barcelonès, comissariada per Araceli Bruch i Susanna Tavera. Les ponents ens situen en la història del sufragi femení a Catalunya en els inicis del passat segle. El sufragi femení ha estat una de les…

L'endemà de la gran manifestació, que aplegà desenes de milers d'indignats en unes quantes ciutats, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i el periodista Vicent Sanchis mantenen un col·loqui sobre el moviment del 15-M. Oliveres considera que la desafecció política, juntament amb l'elevada taxa d'atur, és l'origen del moviment. Van debatre sobre el paper dels mitjans de comunicació, del dels sindicats i de l'ocupació de…

Conferència sobre l'alçament militar del dia 25 d'abril del 1974 va esfondrar el règim polític en vigor a Portugal des del 1926. Aquest alçament és conegut en portuguès com a 25 de Abril (25 d'abril) o Revolução dos Cravos (Revolució dels Clavells). L'alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial

Conferència sobre el paper i la responsabilitat de la societat civil i de la comunitat científica en l'abolició de les armes nuclears. La demanda de desarmament ha estat una constant del moviment per la pau i la ferma determinació i tenacitat de la societat civil d'arreu del món, compromesa en fer retrocedir la violència i en construint espais i realitats de pau

Conferència de Teresa Abelló, doctora en Geografia i Història (UB), on explica un dels moments durant les primeres dècades del segle XX a Catalunya, que va ser la Vaga de La Canandenca. Una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.

Conferència sobre la radical revolució artística, provocada per les manifestacions sociològiques i polítiques de diversos moviments i fenòmens socials apareguts a partir dels anys seixanta.

La moral té la funció de restringir la persecució dels propis interesos respecte a la resta d'éssers, no obstant, allò moral és controvertit a la filosofia pràctica, donat que existeixen enfocaments molt variats sobre la qüestió de com devem tractar als animals i si aquests tenen el mateix estatus moral que els éssers humans

Xerrada sobre les conseqüències del maig del 68 i la filòsofa i novel·lista, Simone de Beauvoir. Les ponents fan un repàs de la seva trajectòria i dels obstacles personals de Beauvoir

Tercera conferència del Cicle 1919, Vaga de la Canadenca. La conferència s'articula al voltant de la visió internacional que generaren els esdeveniments de 1919 a Barcelona, concretament a través de l'òptica de la primera potència europea, és a dir, la Gran Bretanya. El fet que Gran Bretanya ocupés aquest estatus en clau europea i mundial atorga a la seva visió un paper determinant en la imatge internacional que es transmeté dels…

Debat i anàlisi dels moviments socials revolucionaris sorgits durant la segona meitat del segle XX, analitzats des d'un punt de vista filosòfic