Resultats de la cerca

Al voltant de la celebració del Dia Mundial de la Llengua Materna, l'autora explica el potencial creador de les llengües al llarg de la història, recuperant la tradició del poder creador i màgic de les paraules‎.

Una aproximació a l'art del llenguatge, des de la diversitat lingüística, a la figura d'Édouard Glissant i a la seva obra més difosa: Introduction à une poétique du divers‎.

Debat arran del manifest "Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent" creat pel Grup Koiné. El procés independentista ha generat un llarg i intens debat sobre el futur del català i de les altres llengües de Catalunya en un possible estat català independent. Es constata la situació de subordinació lingüstíca del català i no pretén definir cap programa polític‎
Intervencions en català‎.

Quarta sessió del cicle "El país que farem" on Carme Junyent i Pau Vidal varen debatre sobre la situació del català a la Catalunya del futur.

La política lingüística és el conjunt de les polítiques dutes a terme per un Estat o una organització internacional en relació amb un o més idiomes que es parlen als territoris sota la seva sobirania, dictant lleis i estatuts en general per donar suport al seu ús, de vegades per limitar-ne l'expansió, o fins i tot per treballar en la seva erradicació (Viquipèdia)

La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de crear l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. És un eufemisme de novaparla per a mentida (Viquipèdia)

Com ho fem per visibilitzar les dones en el llenguatge?

El 24 de gener de 1939 a la matinada Pompeu Fabra i la seva família van marxar cap a l'exili. Sense res més que el que portava posat. Només les filles van agafar quatre vestits embolicats dins un llençol

Acte organitzat en ocasió del 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i president de l’Ateneu Barcelonès (1924-1926)

"En la taula rodona moderada per Joan Maluquer i Ferrer, Tiel Stegmann i Carme Junyent exposen la seva visió sobre la configuració lingüística europea actual, especialment en relació amb la presència del català fora de Catalunya. Entre altres punts, els ponents parlen sobre les seves trajectòries personals, la política universitària en relació amb la supervivència de llengües com la catalana, les institucions europees i la pluralitat…