Resultats de la cerca

Com ho fem per visibilitzar les dones en el llenguatge?

Acte organitzat en ocasió del 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i president de l’Ateneu Barcelonès (1924-1926)

Presentació de la metodologia utilitzada en els censos lingüístics de Catalunya de l'any 1991, així con d'altres aspectes tècnics de l'elaboració i el tractament de les dades

Presentació del llibre "Liberalisme i normalització lingüística" d'Albert Branchadell en el que l'autor estableix una relació entre la filosofia moral del liberalisme i la normalització lingüística.

El 24 de gener de 1939 a la matinada Pompeu Fabra i la seva família van marxar cap a l'exili. Sense res més que el que portava posat. Només les filles van agafar quatre vestits embolicats dins un llençol

Conferència d'Aina Moll sobre com la construcció tradicional de les llengües han relegat a la dona a una posició secundària, supeditada a la de l'home, així com la necessitat de normalitzar la llengua també des d'aquest punt de vista

"L'editorial Punctum ha publicat la primera traducció al català modern del Decameró, de Giovanni Boccaccio, en versió inèdita de M. Aurèrlia Capmany, coincidint amb el centenari del naixement de l'autora. Aquesta traducció capmanyiana, feta probablement per encàrrec de Salvador Espriu, veu la llum gràcies a l'acurada edició d'Eusebi Coromina, de la UVic-UCC, i de Carles Biosca i Joan Francesc-Silvente, de la UAB" (UVIC)

Conferència arran de la presentació del llibre d'Isidor Marí "Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística"

La política lingüística és el conjunt de les polítiques dutes a terme per un Estat o una organització internacional en relació amb un o més idiomes que es parlen als territoris sota la seva sobirania, dictant lleis i estatuts en general per donar suport al seu ús, de vegades per limitar-ne l'expansió, o fins i tot per treballar en la seva erradicació (Viquipèdia)

La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de crear l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. És un eufemisme de novaparla per a mentida (Viquipèdia)