Resultats de la cerca

Pel que fa a Catalunya, l'interès per Proust ve de lluny, de primers de segle XX a l'Ateneu Barcelonès. Ja el 1932 Jaume Bofill i Ferro en va fer una traducció. Hi havia molts de proustians: Sagarra, Pla, Villalonga, d'Ors, Maurici Serrahima, que li dedicà un assaig (que fa pocs anys va reeditar edicions de 1984); n'hi ha una traducció inèdita de Miquel Llor (del 1926, fou la primera) i la coneguda de Jaume Vidal i Alcover i Maria…

Conversa al voltant de la presentació del llibre "Poesia lírica grega : d'Arquiloc a Teognis". La poesia grega antiga és l'única poesia de tota la història de la literatura occidental que no té tradició prèvia i la qual ben aviat fou un model a imitar i va esdevenir clàssica. Els autors analitzen aquesta primera manifestació literària, amb quatre gèneres, música i cant d'un gran complexitat.

Taula rodona amb motiu de la diada de Sant Jordi per donar a conèixer les novetats de Llegir en català. Imma Merino parla de "Carol" de Patrícia, Laura Huerga de "L'estret camí cap al nord profund" de Richard Flanagan Highsmith i Xènia Dyakonova parla de l'obra "Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre" de Liudmila Petruixévskaia‎.

Última taula rodona amb motiu de la diada de Sant Jordi per donar a conèixer les novetats de Llegir en català. Joni D., autor de "La torre de la serra", Maiol de Gràcia parlarà de "La fi de l'home roig", de Svetlana Aleksiévitx i Teresa Muñoz parla d'"Homes com nosaltres", d'Emilio Lussu, per il·lustrar la literatura en la qual pren un protagonisme la guerra‎.

La música forma part essencial d'"A la recerca del temps perdut", l'obra mestra de Marcel Proust. El mateix escriptor francès va tenir relacions estretes amb alguns dels músics més destacats del seu temps. En col·laboració amb la Societat d'Amics de Marcel Proust oferim un concert on text, piano i veu faran memòria d’aquesta relació brillant entre la música i la literatura

Vetllada artística i literària sobre la poesia catalana a l'Alguer, inclou recitació de poesies alguereses‎.

Carlota Canal explica la iniciativa de crear un Espai Camus a Barcelona, finalment no prosperada per problemes administratius amb l'Ajuntament de Barcelona. Joan de Sagarra traça una visió amb referents de la seva experiència al voltant de Camus, amb records de viatges a França amb el seu pare, on va conèixer l'autor francès, i recupera els temps de la redacció de 'Tele-Express', en què les peces de Camus causaven una forta impressió…