Resultats de la cerca

L'any 1976, Montserrat Roig, va entrar a formar part de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès com a vocal. Es tractava d'una Junta no oberta a eleccions democràtiques i amb membres afins al règim franquista presidida per Andreu Brugués i Llobera. Roig, juntament amb Josep Maria Prim Serentill i Joan Alegret Llorens, varen forçar un gir en la forma de participació i van aconseguir entrar com a vocals.

Dins el cicle dedicat a la figura de Maria Mercè Marçal es troba aquest acte en el que es fa un recorregut per la seva vida, la seva obra i els seus pensaments. Les ponents destaquen la figura de l'autora com un referent dins la cultura catalana i la lluita pels drets de les dones. El recorregut passa per la seva vida, la seva obra vinculada al feminisme i la influència que els seus poemes han tingut i tenen en la seva i en les següents…

Acte de presentació de l'àlbum d'homenatge que el PEN Català ha dedicat a Aurora Bertrana amb motiu del 125è aniversari del seu naixement. El llibre consisteix en un recull de tres conferències pronunciades per Aurora Bertrana, dues de les quals van ser celebrades a l'Ateneu Barcelonès. Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l'Any Bertrana, i Adriana Bàrcia, coordinadora de l'àlbum ens expliquen el procés de creació del llibre.

El proppassat 23 de maig va morir Manuel de Seabra.Traductor, mitjancer entre les més diverses llengües i cultures, activista de moltes i justes causes, i, fonamentalment, escriptor que ens ha llegat una obra i un testimoni singulars. Una taula rodona formada per amics i estudiosos de la seva obra posarà en valor l'aportació de Seabra a la nostra cultura.

Un espectacle homenatge a Joan Fuster en el 25è aniversari de la seva mort. 140 dones d'arreu dels Països Catalans han escrit sobre la seva figura i significació: són les fusterianes.

La "Poesia per a infantil i primària" és el tema central de la jornada-col·loqui. Aquesta primera edició pretén donar eines i recursos a professionals i a estudiants en l'àmbit de la literatura, la cultura i l'educació perquè puguin aplicar-los dins i fora dels centres escolars.

Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. A partir de la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat…