Resultats de la cerca

Conferència de la sessió inaugural de l'Ateneu Barcelonès 1984/85.

Reconeixement de l'Ateneu Barcelonès al prestigiós poeta i il·lustre soci de l'entitat, Josep Carner, que tal dia com avui el 4 de juny de 1970, moria a Brussel·les. Els poetes Josep Pedrals i Maria Cabrera dialoguen al voltant de la figura inspiradora i influent per a diverses generacions de Josep Carner i llegeixen algun dels seus textos.

Conferència organitzada per la Secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès, emmarcada dins el cicle Any Rodoreda 1908-2008 és una iniciativa de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d'Estudis Catalans), la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull.

Conferència organitzada per la secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès amb la participació de personalitats del món del teatre, de la crítica i de l'ensenyament que reten homenatge a la figura de la gran escriptora Mercè Rodoreda, bàsicament des del punt de vista de la seva obra teatral.

Lectura dramatitzada i tertúlia d'una peça de teatre de la Mercè Rodoreda, "Les flors". En la qual l'autora es val dels seus personatges i la seva rialla sardònica per riure's ella mateixa del tema que planteja i ens obsequia amb l'eco del seu cèlebre riure‎.

La conferenciant Carme Arnau ens parla d'aquesta novel·la guanyadora del Premi Crexells de l'any 1937. Aloma és la novel·la de la pèrdua de la infantesa, del pas a la maduresa i de l'assumpció del propi destí. Protagonitzada per una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa, solitària i marcada pel suïcidi del seu germà Daniel, als 18 anys, Aloma afirma una i altra vegada que l'amor li fa fàstic; però tot canvia…

Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. A partir de la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat…

Conferència en que l'autor tracta sobre la literatura de postguerra a Catalunya i el paper que va jugar la normalització del català

Conferència sobre els goigs a Catalunya al segle XVII, que són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.