Resultats de la cerca

Una mirada a la història de l'Ateneu de la mà de l'escriptor Josep Maria Prim: el combat per la democratització i la catalanització, els anys de la Transició, les eleccions més disputades, els debats i les batusses internes, els presidents des d'Andreu i Abelló a Oriol Bohigas, el sentit de l'Ateneu avui. S'ha volgut retre homenatge a tot un seguit de persones que en moments molts difícils van combatre activament i de manera valenta per…

Nou acte del cicle d'entrevistes a socis de l'Ateneu a Eduard Moreno, advocat compromès des de fa molts anys per l'exercici del dret a la ciutat i al territori dels ciutadans del nostre país, per conèixer a fons i amb rigorositat els aspectes més destacats de la seva biografia.

Amb motiu del 150è aniversari del naixement de Miquel dels Sants Oliver, es recordarà la seva relació professional i intel·lectual amb l'Ateneu Barcelonès, del qual en va ser Oficial Major de Secretaria i Biblioteca i també president.

Acadèmics, investigadors universitaris, alumnes, companys, col·legues, amics i familiars participen en aquest acte en record del professor Francesc Morata, vicepresident segon de l'Ateneu Barcelonès. Un homenatge coral on es glosa la figura d'aquest ateneista, acadèmic i apassionat europeista.

Tomàs Garcés de ben petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit, l'obra del qual el marcà profundament. Es llicencià en Dret i en Lletres a Barcelona. El 1919 fundà l'efímera revista Mar Vella i, posteriorment, col·laborà a La Publicitat, on signava sovint Ship-Boy. Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia. El seu primer llibre, Vint cançons (1922), amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació. En esclatar la Guerra Civil espanyola…

Acte en reconeixement a l’expresident Francesc Cabana i Vancells, també historiador i economista català com a Ateneista singular. Amb la intervenció de Rosa Maria Pujol, Carles Sudrià i Lluís Reales.

Nascuda l'any 1920. Secretària de direcció des dels 17 anys fins que es va casar, quan va optar per estudiar Belles Arts a la Llotja, en temps de guerra.

Va viure part de la Guerra Civil a l'Empordà, però va veure l'entrada de les tropes franquistes, des del balcó de casa seva, al carrer de Provença. Freqüenta l'Ateneu Barcelonès des de principis dels anys 50, i va fer amistat amb Albina Francitorra (mare de Montserrat Roig), Teresa…

Onzena ateneista singular, Beth Galí va explicar que se sent seduïda per les idees anarquistes, que el vell talp de les revolucions socials evocat per Marx està avui traient el cap en mig del col·lapse econòmic i democràtic, que ens cal construir noves formes d'organització social i participació política, i va sentir com Xavier Rubert de Ventós li donava les gràcies per ser, encara, càndida. Parla de la seva dedicació professional…