Resultats de la cerca

Joan Margarit, conversa amb el periodista Josep Cuní, arran de la publicació del seu llibre de memòries "Per tenir casa cal guanyar la guerra", i recitarà amb l'acompanyament musical de Carles Margarit, al saxo, i Albert Bover, al piano

Conferència per tal d'analitzar la polèmica entorn del llibre de Jordi Solé Tura "Catalanisme i revolució burgesa", 50 anys després de la seva publicació

Acte d'inauguració de l'Any Capmany, l'any que es commemoren els 150 anys del naixement d'Aureli Capmany (1868-1954), folklorista autodidacta i escriptor que s'interessà per la cultura popular catalana. En especial, van ser les rondalles, les cançons i les danses populars les que van captar més la seva atenció i sobre elles publicà diversos estudis. L'Esbart Català de Dansaires interpreta dues peces tradicionals catalanes

Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub ha celebrat durant els primers dies de març la seva Setmana de les Dones, enguany té el títol general de "Dona, ciència i cultura: Una connexió simbiòtica"

En aquesta taula rodona s'analitza com ha canviat la mobilitat urbana a l'àrea metropolitana de Barcelona, centrant-se especialment en els aspectes econòmics

Homenatge i presentació de la reedició de la obra del jurista i dramaturg José Arias Velasco, en el primer aniversari de la seva mort

Presentació del Manifest per Barcelona: L’ideal d'una ciutat possible, en el qual Ferran Mascarell defensa una llista única sobiranista per a les eleccions municipals a Barcelona. La diferència entre la capital de l'Estat i Barcelona és la manca de dinamisme per la falta d'un projecte polític clar

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?

Debat sobre el llegat de Pasqual Maragall a 35 anys de l’arribada a l’alcaldia

Eugeni d'Ors va destacar com a filòsof, periodista i crític d'art. Les seves gloses, han esdevingut un clàssic de la literatura catalana i és reconeguda també, la important tasca al capdevant d'institucions com la Mancomunitat i l'Institut d'Estudis Catalans, encarnant el moviment noucentista. El que no tothom sap és que Ors va ser un gran estudiós de la psicologia fins a 1914