Resultats de la cerca

Josep M. Ainaud de Lasarte parla de la figura del polític Enric Prat de la Riba

Joan Bassegoda parla de la relació de mossèn Cinto amb el marquès de Comillas, el cunyat d'aquest era Eusebi Güell i Bacigalupi, qui també mantingué relació amb Verdaguer, relació en que prengué part l'arquitecte Antoni Gaudi i Cornet. Eusebi Güell, mecenes i home emprenedor, que protegí i estima Verdaguer i Gaudi, van aconseguir una perfecta fusió entre poesia i arquitectura al barri de les Corts de Sarrià al anomenada Finca Güell.

Presentació de tres edicions noves de les obres de Jacint Verdaguer: En defensa pròpia, Pàtria i L'Atlàntida, edició crítica de Narcís Garolera.

Panoràmica del teatre català a l'actualitat des del punt de vista de quatre directors i dramaturgs, creadors teatrals.

El sofriment és un dels temes més tractats a la literatura donat que l'home està naturalment sotmès a aquest sentiment. S'analitza el mal i el sofriment humà, exemplificat amb Auschwitz, des del punt de vista d'una filosofa, un poeta i un teòleg.

Presentació del catàleg editat amb motiu de l'exposició "... i obrirà solcs l'Esquerra catalana", comissariada per l'Enric Marín

Acte commemoratiu del desè aniversari del programa de música, emès per la ràdio i la televisió catalanes: Hidrogen, el qual va començar 25 de gener de 1992. Els ponents parlen del món de la música actual a Catalunya i les dificultats dels nous grups i músics.

Presentació d'una nova edició del Seminari de Sociologia de Barcelona, Lluís V. Aracil tracta de l'època de la Belle Époque, és un període històric de progrés social, econòmic, tecnològic i polític a Europa que s'estén des de les acaballes del segle XIX al començament de la Primera Guerra mundial, el 1914

Conferència sobre com els progressos de la tecnociència han fet que el concepte filosòfic sobre Déu no fos necessari.

Xerrada sobre el call de la ciutat de Girona en el qual la història i el turisme, d'un cert nivell, s'han donat la mà. El call de la ciutat de Girona es troba en el cor del barri vell i comprèn un conjunt de carrers i carrerons, la majoria estrets i costeruts, que, com un laberint, van descobrint poc a poc els vestigis que la comunitat jueva va deixar a Girona després que s’hi establís durant més de cinc-cents anys.