Resultats de la cerca

En l'afany d'entendre les dinàmiques i les relacions interpersonals que conformen la societat, Simmel analitza fets socials com el joc, la moda, els diners o fins i tot, el concepte d'estranger, amb un discurs que continua sent aplicable a la societat del S. XXI

La moral té la funció de restringir la persecució dels propis interesos respecte a la resta d'éssers, no obstant, allò moral és controvertit a la filosofia pràctica, donat que existeixen enfocaments molt variats sobre la qüestió de com devem tractar als animals i si aquests tenen el mateix estatus moral que els éssers humans

Acte organtizat pel Liceu Joan Maragall. Felipe Oyarzun parla de la poètica de la afirmació de la vida i l'etern retorn a l'obra de Nietzsche

Acte de lloança a la figura del sacerdot humanista Lluís Duch (Barcelona, 1936-Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L'any 1963 professa com a monjo…

Marx té una concepció del subjecte que no ha estat suficientment posada en valor. En contra de la lectura tradicional, que ens parla d'un subjecte essencialista —que no casa amb el seu materialisme—podem trobar en Marx una antropologia de la diferència i una concepció constructivista del subjecte polític

Així com la "mort de Déu" popularitzada pel filòsof Friedrich Nietzsche és una metàfora suggestiva però que no s'ha de prendre al peu de la lletra, també es pot interpretar de moltes maneres la "revanche de Dieu" famosa a partir del llibre homònim del politòleg Gilles Kepel. De fet i en molts aspectes, totes dues metàfores tenen més a veure amb els humans i les seves societats o cultures que no pròpiament amb la divinitat (Gonçal…

Marx té una concepció del subjecte que no ha estat suficientment posada en valor. En contra de la lectura tradicional, que ens parla d'un subjecte essencialista —que no casa amb el seu materialisme—podem trobar en Marx una antropologia de la diferència i una concepció constructivista del subjecte polític

El professor José Luiz Borges Horta analitza la realitat social i política de Brasil des del triomf de Lula da Silva fins a l'actualitat

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?