Resultats de la cerca

Conferència sobre la influència exercida per la tradició òrfica i el món clàssic en la poesia catalana, la qual ha atret a molts poetes i escriptors

Francesc Ardolino disserta sobre l'obra de Jordi Sarsanedas "Els Mites", que aporta un concepte nou de la literatura, entre la poesia i la narrativa, un genère mixt.

Debat a l'entorn de la literatura catalana amb motiu de la presentació del llibre de Jordi Sarsanedas "Mites", edició de bibliòfil.
So defectuós al començament.

Xerrada sobre la figura i l'obra d'en Jaume Brossa i Roger, un dels representants més destacats del modernisme català, anarquista conseqüent i periodista incisiu. Un dels nuclis centrals dels seu ideari és la intersecció entre catalanisme i obrerisme.

Acte d'atorgament del Premi Joan Crexells 1986, el jurat va estar constiuït per: Francesc Gomà, Norbert Bilbeny, Jaume Lorés, Ramon Pla, Jordi Sarsanedas, Rosa Verdú, Joaquim Ventelló i Ramon Serrano. Enceta l'acte Norbert Bilbeny, secretari de l'Ateneu, amb una conferència amb el títol "Record de Joan Crexells", després, el propi secretari, anuncia el nom guanyador del Premi Crexells d'enguany que recau en Pere Calders per la seva obra…

Un recorregut per les línies estètiques i polítiques de la producció literària contemporània catalana i en català, a través de la discussió, l’estudi i la comparació de les experiències de quatre autors de gèneres literaris i temàtiques ben diferents. Tots ells, però, comparteixen la premissa i la voluntat d’emparaular, tant en els seus textos com en els respectius processos creatius, les violències i desigualtats que molts…

L'autor ens explica les seves vivències personals i professionals en referència al procés creatiu literari i a l'ofici d'escriptor.

Carme Sansa diu i canta textos de Maria Aurèlia Capmany acompanyada a l'acordió per Jaume Mallofré.

Acte en commemoració del centenari del naixement de l'escriptora, dins de les ponències del Simposi Trias de la Càtedra Ferrater Mora, es recorda la petjada que va deixar l'autora, amb especial èmfasi en la lluita feminista, mentre es remarca la seva vessant més literària

L'any 1976, Montserrat Roig, va entrar a formar part de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès com a vocal. Es tractava d'una Junta no oberta a eleccions democràtiques i amb membres afins al règim franquista presidida per Andreu Brugués i Llobera. Roig, juntament amb Josep Maria Prim Serentill i Joan Alegret Llorens, varen forçar un gir en la forma de participació i van aconseguir entrar com a vocals.