Resultats de la cerca

Conferència en la que Marta Doltra parla d'alguns dels factors que entren en tota revolució, i es centra en la revolució comunista de 1917.

Debat amb Josep Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social (UPF); Anna Pagès, professora d'Estudis d'Educació a Blanquerna (URL); Miquel Seguró, professor de Filosofia (URL) i moderat per Ariadna Romans, presidenta de Deba-t.org, a l'entorn de la qüestió presentada al títol de l'acte: la filosofia s'està posant de moda? i la resposta unànimement va ser: no. En tot cas, s'està posant de moda una filosofia molt…

Conferència sobre un grup de catalans que poc després del maig del 68 van celebrar uns cerimonials de subversió religiosa, venint d'artistes fugits de l'Espanya hipercatòlica d'aleshores

Conferència sobre la radical revolució artística, provocada per les manifestacions sociològiques i polítiques de diversos moviments i fenòmens socials apareguts a partir dels anys seixanta.

La sessió es planteja a partir d'una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l'art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l'interior d'un procés revolucionari l'art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia? ; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l'art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot…

Sant és allò sancionat com a inviolable i protegit i ho pot ser tant per la llei divina, el sagrat, com per la llei humana i per tant, no ha de tenir necessàriament un element religiós

Acte de lloança a la figura del sacerdot humanista Lluís Duch (Barcelona, 1936-Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L'any 1963 professa com a monjo…

Foucault, Derrida i Lyotard permeten copsar el canvi de signe que ha pres el pensament polític contemporani: la voluntat de plantejar la problemàtica d'allò polític més enllà de la política clàssica, de posar en qüestió els fonaments de les democràcies liberals representatives oficials i de capgirar, en definitiva, el fonament mític del pensament polític modern per repensar la comunitat

Debat i anàlisi dels moviments socials revolucionaris sorgits durant la segona meitat del segle XX, analitzats des d'un punt de vista filosòfic

Es tracta la relació entre la no-violència i la democràcia, tot incidint en el compromís de la lluita no-violenta amb la bona governança