Resultats de la cerca

L'Ateneu Barcelonès inicia una sèrie de conferències d'homenatge a l'Ernest Lluch. Josep Fontana ens parla de la seva faceta com a historiador i el què va signficar per Ernest Lluch la reflexió sobre la història de Catalunya i la manera que va influir en la seva visió del present de la política.

La conferència acaba al minut 35.

Acte d'homenatge al ateneista Carles Fisas on explica les seves vivències i experiències viscudes a l'Ateneu Barcelonès

Conferència del portaveu del Bloque Nacionalista Galego, Xosé Manuel Beiras, setmanes després d'obtenir els seus millors resultats electorals, convertint-se en la segona força política gallega, en la que parla de l'origen del nacionalisme gallec i de les seves característiques particulars

Magí Sunyer ofereix una visió de conjunt de la ciutat de Barcelona al començament del segle XX, a través de les obres de diferents autors catalans i sobretot del teatre de Juli Vallmitjana. Per finalitzar hi ha una lectura dramàtica per part de dos actors de fragments d'una obra de Juli Vallmitjana.

Reflexió sobre les desigualtats reals que existeixen en l'àmbit sanitari i la dificultat que comporta aconseguir l'equitat i en quina part és responsabilitat dels centres sanitaris.

El filòsof Joan-Carles Mèlich defuig la metafísica i s’endinsa en la filosofia literària per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres, la qual es manifesta en les demandes compartides, la cura mútua, l’escolta, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement que donen sentit als límits de la nostra existència.

Taula rodona de presentació del volum que aplega les traduccions catalanes del "Discurs de metafísica" i la "Monadologia" de Leibniz, traduïdes i editades per Josep Olesti a l'editorial Marbot

Heribert Barrera parla de les relacions dels catalans i occitans. En formen part del mateix espai cultural i lingüístic i es van establir forts lligams de caire socioeconòmic i polític.

Jaume Codina ens parla de l'augment de població a Catalunya als segles XVI i XVIII, gràcies a la immigració occitana, la qual va contribuir de manera decisiva en aquest creixement.

Joan Carrera Planas apunta les possibles contribucions i els reptes que pot aportar l'església a la societat catalana actual.