Resultats de la cerca

L'any 1899 Francesc Mestre i Noè funda i dirigeix La Veu de Tortosa; el primer periòdic escrit íntegrament en llengua catalana a les Terres de l'Ebre, sense cap entitat coneguda al seu darrere ni cap mena de suport econòmic extern

Panikkar va ser un pensador que qüestionava l'establiment del sistema econòmic i productiu, i incomodava per la seva defensa d'un pensament pont entre la mística, la política, el pluralisme i la secularitat sagrada

Comentari del documental "La Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española" (1951) / director: Ramon Sanahuja ; assessor científic: Dr. Miquel Crusafont

El 1918 va ser un any de pèrdues per la grip, de canvi social, convulsió política i agitació catalanista. Un any decisiu en la vida i l'obra de Foix

La bogeria a la palestra, a partir dels trastorns mentals de personatges femenins en la ficció

El 24 de gener de 1939 a la matinada Pompeu Fabra i la seva família van marxar cap a l'exili. Sense res més que el que portava posat. Només les filles van agafar quatre vestits embolicats dins un llençol

Les diferents intervencions dels ponents tracten la importància de la figura de Jordi Solé-Tura, des de diferents visions: històrica, política i social, així com la seva vessant acadèmica i humana

Les diferents intervencions dels ponents tracten la importància de la figura de Jordi Solé-Tura, des de diferents visions: històrica, política i social, així com la seva vessant acadèmica i humana

El sistema que s'ha instaurat després de la crisi és l'escenari de la precarietat i la desil·lusió. Els treballs culturals, creatius i acadèmics instrumentalitzen la vocació i l'entusiasme de les persones creadores i les ofeguen en la burocràcia. El resultat, segons l'anàlisi de Remedios Zafra, és una generació de persones frustrades que naveguen entre la precarietat laboral i la passió creativa. Hi ha alguna sortida a aquestes formes…

Marx té una concepció del subjecte que no ha estat suficientment posada en valor. En contra de la lectura tradicional, que ens parla d'un subjecte essencialista —que no casa amb el seu materialisme—podem trobar en Marx una antropologia de la diferència i una concepció constructivista del subjecte polític