L'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general revolucionària de l'estiu de 1917 varen ser dues propostes/alternatives diferenciades de com calia respondre a allò que, des de la perifèria i la semiperifèria del sistema polític de la Restauració, es considerava com una situació de crisi irreversible de la monarquia alfonsina i del torn de partits dinàstics.