Resultats de la cerca

Agustí Pons, autor d'una biografia sobre Salvador Espriu, parla de l'emblemàtic escriptor. Aquesta conferència inicia el cicle "Itineraris Salvador Espriu".

Conferència sobre la presència de Barcelona a la literatura i el cinema dels anys 50.

Reconeixement de l'Ateneu Barcelonès al prestigiós poeta i il·lustre soci de l'entitat, Josep Carner, que tal dia com avui el 4 de juny de 1970, moria a Brussel·les. Els poetes Josep Pedrals i Maria Cabrera dialoguen al voltant de la figura inspiradora i influent per a diverses generacions de Josep Carner i llegeixen algun dels seus textos.

Conferència organitzada per la Secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès, emmarcada dins el cicle Any Rodoreda 1908-2008 és una iniciativa de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d'Estudis Catalans), la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull.

Conferència organitzada per la secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès amb la participació de personalitats del món del teatre, de la crítica i de l'ensenyament que reten homenatge a la figura de la gran escriptora Mercè Rodoreda, bàsicament des del punt de vista de la seva obra teatral.

Entrevista a Maria Barbal. Reconeguda sobretot pel seu Cicle de Pallars, que inclou la cèlebre novel·la "Pedra de tartera", que ha estat traduïda a dotze llengües i ha venut més de 200.000 exemplars, és una de les escriptores més destacades del panorama literari català. Amb ella parla, la directora de l'Observatori Cultural de Gènere, Mª Àngels Cabré de literatura i de vida.

Acte organitzat per la secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès on s'analitza l'obra de Víctor Català en el centenari de l'edició de Solitud.

Conferència sobre l'escriptora Caterina Albert, que va ser una de les autores més destacades de la literatura catalana. Coneguda sobretot per Solitud, la seva obra va més enllà d'aquesta novel·la. De fet, el seu gran projecte literari va ser Víctor Català. Les ponents expliquen les dificultats que va patir l'escriptora pel fet per ser una dona i les crítiques del món literari de la seva època, fins que, finalment, es va reconèixer la…

Fuster, inspirat en la tradició provinent de Montaigne, concebia l'assaig com a literatura d'idees. Les idees importen, l'assagista ha d'agitar-les, sospesar-les, examinar-ne la validesa i l'abast. Però el fonament d'aquest exercici és literari. L'assaig és una forma suggerent de la literatura que busca incitar un debat raonable sobre els temes que l'autor ens presenta, assajant-los.

L'any 2006, Jordi Sarsanedas (1924-2006) es va comprometre íntimament amb el seu darrer projecte creatiu: escriure un poema en cadascuna de les pàgines de l'agenda que commemorava el centenari de l'Ateneu Barcelonès al Palau Savassona. President de l'Ateneu entre 1997 i 2003. En la pàgina del 8 de gener, el poeta hi deixava una anotació de capçalera, Palimpsest, i al peu hi escrivia: Títols per a no sé què. Això ens demostra dues coses:…