Resultats de la cerca

"En la paraula hi ha 'tota la meravella i tota la llum del món', va afirmar Joan Maragall a l'Ateneu Barcelonès el 1903 ('Elogi de la paraula'). Raimon Panikkar (que el 1992 va organitzar a Tavertet un gran simposi sobre "lexicosofia catalana") és qui més a fons ha articulat a casa nostra una filosofia de la paraula i de la llengua que, lluny de reduir les paraules i les llengües a simples instruments de comunicació, enllaça amb la visió…

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?

En l'horitzó de la tradició filosòfica del Renaixement, la singularitat de Michel de Montaigne sobresurt de manera extraordinària. Només quan es considera ja vell decideix posar-se a escriure, més per introspeccionar-se a si mateix que per fer-se un nom en el món de les lletres. Una «pintura del jo», com ell mateix la defineix, que es plasma en un sol llibre redactat, editat, corregit i constantment ampliat durant els darrers vint anys…

Acte inaugural del Cicle De la Revolució Americana a la Revolució Francesa. Oriol Farrés exposa com, la filosòfa, Hannah Arendt contrasta la Revolució Americana i la Revolució Francesa al seu llibre "On Revolution" de 1963. En aquest exercici de pensament polític sense precedents, Arendt rastreja el sentit i l'origen de les revolucions, el valor de la ciutadania activa i l'esperit públic. Hi ha un "tresor perdut" de la Revolució que cal…

Una conversa que no pretén ser només una mirada sobre aquest passat compartit, sinó una interpel·lació cap al present per mirar de respondre qüestions com ara: què en podem aprendre de la història d'Europa? Podem re-visitar el llegat de la Il·lustració radical i recuperar la ruptura i el desafiament que van suposar les seves idees? Podem extreure lliçons del període d'entreguerres per no caure en els mateixos errors?

Acte de lloança a la figura del sacerdot humanista Lluís Duch (Barcelona, 1936-Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L'any 1963 professa com a monjo…

Acte organitzat en homenatge al 80è aniversari del filòsof Xavier Rubert de Ventós en el que hi participaren una representació dels més importants filòsofs catalans de l'actualitat

En aquesta conferència es fa un recorregut per les situacions públiques i privades de desplegament de la paraula sense tuteles externes; ocasions en les que la paraula és ofegada i reprimida, però també altres en les que encara dona alè a la humanitat.

A finals del segle XV, la Florència dels Mèdici, rica i culta, però també corrupta i violenta, entra en crisi. Contra ella s'aixequen dues personalitats fascinants, que representen projectes antagònics. Savonarola proposa un integrisme sagrat que portarà a les fogueres de les vanitats i a una apoteosi de foc. Maquiavel defensa el retorn als valors cívics i patriòtics de la vella República clàssica. Cinc-cents anys després, quan Europa…

Acte sobre quines són les grans definicions del mal i perquè, un cop aplicades a la realitat, cap d'elles acaba de funcionar.