Resultats de la cerca

El professor José Luiz Borges Horta analitza la realitat social i política de Brasil des del triomf de Lula da Silva fins a l'actualitat

Conferència sobre un grup de catalans que poc després del maig del 68 van celebrar uns cerimonials de subversió religiosa, venint d'artistes fugits de l'Espanya hipercatòlica d'aleshores

Segona activitat del Cicle Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Hannah Arendt afirmava que ella no era filòsofa. Però no ho deia pas per renunciar al pensament, sinó per dur-lo més enllà. A l'ombra de Heidegger i de la banalitat del mal del totalitarisme, Arendt es va proposar pensar contra la violència

Taula rodona de presentació del volum que aplega les traduccions catalanes del "Discurs de metafísica" i la "Monadologia" de Leibniz, traduïdes i editades per Josep Olesti a l'editorial Marbot

Debat en el quual es comenten les causes i conseqüències del retorn del religiós en la vida política, social i cultural de la humanitat precisament en plenes turboglobalització neoliberal, l'anomenada "societat del coneixement" i l'explosió de les tecnologies de la informació i la comunicació

Tot i la tendència dels darrers segles, a Occident, l'espiritualitat oriental també està adquirint una rellevància molt important i en aquest sentit, s'està equilibrant amb Orient

Begonya Saez Tajafuerce, professora de Filosofia (UAB) i la poetessa Mireia Calafell (ArtsMoved) dialogaran sobre la violència masclista i el feminisme actual des de les seves respectives disciplines.
Intervenció de la Sra. Calafell, suprimida per limitacions del copyright.

Acte en commemoració del centenari del naixement de l'escriptora, dins de les ponències del Simposi Trias de la Càtedra Ferrater Mora, es recorda la petjada que va deixar l'autora, amb especial èmfasi en la lluita feminista, mentre es remarca la seva vessant més literària

Primer dels actes del Cicle Dia internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l'Holocaust. La conferència parla sobre la relació del filòsof Martin Heidegger (1889-1976) amb el nazisme. La recent publicació dels "Quaderns negres" aporta llum sobre la qüestió i dóna noves claus per entendre el seu pensament.

Carles Feixa estructura la seva xerrada amb dues parts, a la primera conceptualitza les tribus urbanes i cultures juvenils, i a la segona, il·lustra aquestes reflexions teòriques amb un exemple concret, fruit d'una investigació de les cultures juvenils a Mèxic