Resultats de la cerca

L'exili austriacista va ser l'abandó forçós d'Espanya d'austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. Entre 25.000 i 30.000 persones…

Joaquim Albareda explica que amb la derrota, Catalunya va perdre l'Estat i el seu sistema de representació política. Dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar un nou ordre polític absolutista i militaritzat de matriu castellana. D'una manera clara i rigorosa, s'explicaran les claus per entendre millor l'evolució i l'impacte de la guerra, així com les conseqüències que va tenir per a la Catalunya d'aleshores i dels segles…

Conclusions d'una recerca col·lectiva sobre la noció de memòria col·lectiva i com l'onze de setembre constitueix una de les dates emblemàtiques d'aquesta memòria.

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Oliana 1663 - Viena 1741) fou el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya. És el darrer protonotari de la Corona d'Aragó que va manegar els fils polítics i diplomàtics de la Guerra de Successió des de 1705-1714 i, des de Viena, fins més enllà de 1734.

Conferència sobre les operacions militars i polítiques ordenades per Felip V a fi d'aconseguir la derrota i el sotmetiment de Catalunya. La fase final de la Guerra de Successió, és a dir, la guerra franco-castellana contra Catalunya, no va acabar l'11 de setembre de 1714 amb la rendició de la ciutat de Barcelona davant dels exèrcits borbònics, sinó que va continuar en forma de resistència de guerrilles, dirigides sovint per oficials…

Després de guanyar el Premi Crexells amb l'obra "Borja, papa", l'autor, fa un repàs a la nissaga dels Borja i la repercussió social que van tenir.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades. S'hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar i lògicament les accions que van protagonitzar.

Conversa entre els escriptors José Enrique Ruiz-Domènec, autor del llibre "Espanya, una nueva historia", en el qual construeix un gran relat sobre els moments crucials i les figures fonamentals de la història d'Espanya i Xavier Bru de Sala

Conferència en la qual s'explica la història del Tancament de caixes, una protesta dels botiguers i industrials de Barcelona contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Tingué lloc el 1899 i fou encapçalada pel Doctor Robert, del qual es destaquen els elements biogràfics més importants

Acte que consisteix en dues conferències sobre les condicions socials, econòmiques i polítiques de Catalunya. A la primera xerrada, Vicenç Estanyol parla sobre les dos primers anys de la Guerra dels Segadors i la seva forma d'organització militar adoptada per Catalunya. La segona conferència Jordi Llimargas disserta sobre la Revolta de les Quintes, que fou un aixecament popular a Catalunya contra el sistema de lleva a l'exèrcit espanyol.