Resultats de la cerca

147 resultats per la cerca "*" + "Ateneu Barcelonès. Secció d'Història"

Eduard Nicol, filòsof de l'exili

2019

Primera de les conferències d'un cicle de filosòfs a l'exili amb el filòsof Eduard Nicol (1907-1990) va ser un dels membres més joves de l'Escola de Barcelona de la Universitat republicana. Exiliat a Mèxic, va desenvolupar una carrera acadèmica brillant creant un sistema filosòfic propi.

Biografia Exiliats Filòsofs Filòsofs catalans

Paraules amb geografia i història

2015

Els nostres mots, testimonis i portaveus de la nostra presència en el món al llarg de la història. El valor patrimonial de la nostra llengua. Ens convida a endinsar-nos en l'obra de Joan Coromines per tal de conèixer el recorregut històric i geogràfic que han fet molts mots catalans, i augmentar-ne així el valor i l'estima. Mostra un seguit d'exemples que mostren com la nostra llengua és hereva de mil experiències viscudes per…

Català Joan Coromines

Tres mujeres de la 2ª República : Clara Campoamor, Victoria Kent y Frederica Montseny

1992

Antonina Rodrigo explica la importància que hi van tenir aquestes tres dones: Clara Campoamor, Victoria Kent i Frederica Montseny durant el període de la Segona República Espanyola. Dues com a parlamentàries.

Catalunya Dones Espanya Feministes Segona República Espanyola

La situació conflictiva del País Valencià : llengua i política

1998

Conferència organitzada per la secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès a l'entorn de la situació actual, cultural i política, al País Valencià.

País Valencià Política

L'estrena a Barcelona de Doña Rosita la soltera, de Federico García Lorca

2016

‎Federico García Lorca va mantenir una estreta relació amb la ciutat de Barcelona, en la qual arribaria a estrenar dues de les seves obres, Mariana Pineda i Doña Rosita la Soltera. El 1935, la companyia de Margarida Xirgu va estrenar Doña Rosita al Teatre Principal Palace de Barcelona i aquesta va ser l'última obra que estrenaria en vida. Rosita, una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada, es veu obligada a separar-se de…

Barcelona Escriptors espanyols Federico García Lorca Literatura

Vida i mort de Charles d'Espagnac : el virrei dèspota de Ferran VII, conegut com a comte d'Espanya

2015

Conferència de l'escriptor Marcel Fité, autor de Coll de Nargó, sobre la biografia de Charles d'Espagnac. La vida i la mort d'aquest personatge té força relació amb l'Alt Urgell. Per això, Marcel Fité començà a estudiar-lo fa temps, fins que ara presenta les darreres novetats d'aquesta recerca històrica.D'Espagnac va entrar a l'exèrcit espanyol, en el qual arribaria a general. Va lluitar al servei dels Borbons a la guerra Gran i a la…

Absolutisme Ferran VII Guerra dels Malcontents Polítics espanyols

Eloïsa Jäger de Carandell, una dona suïssa enamorada de Barcelona

2013

Eloïsa Jäger Pulido, Eloïsa Jäger de Carandell, esposa del periodista Lluís Carandell, explica la seva biografia i les seves vivències de com va viure la Segona Guerra Mundial i la Guerra Cívil Espanyola i de com després va conèixer al que va ser el seu marit.

Eloïsa Jäger Guerra Civil Espanyola II Guerra Mundial

La Revolució Francesa al pensament i l'obra de Madame de Staël

2019

Una aproximació a la figura d'Anne-Louise Germaine Necker, baronessa de StaëlHolstein, coneguda com a Madame de Staël, escriptora i personalitat destacada de la societat francesa, testimoni directe dels fets de la Revolució Francesa que, tot i que els va rebre amb il·lusió, la van acabar obligant a marxar a l'exili

Dones intel·lectuals Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) : un model de revolució burgesa

2019

La Revolució Francesa es considera el model de revolució política i és un dels esdeveniments més importants de la història moderna, la qual va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat

Burgesia Revolució Francesa

Perill de bombardeig: els refugis a Sants, Hostafrancs i la Bordeta

2013

Barcelona va ser la primera ciutat que va patir bombardeigs aeris sobre la població civil. Davant d'aquesta realitat i amb un Ajuntament i una Generalitat amb pocs recursos per garantir la seguretat ciutadana, veïns de tota la ciutat van haver d'unir esforços per construir els seus propis refugis. Això, especialment, fou més efectiu als barris obrers, amb una forta tradició d'assemblearisme de base, com és el cas de Sants, Hostafrancs i la…

Guerra Civil Espanyola