Resultats de la cerca

Debat per tal d'analitzar la situació actual al país després dels estralls de la sentència del procés al carrer, un conflicte polític que no troba canalització des de les institucions i uns partits independentistes amençats dels tribunals i les diferències estratègiques

Comença l'acte Júlia Taurinyà, la presentadora de l'acte. A continuació Jordi Casassas, president de l'Ateneu Barcelonès explica les motivacions de la celebració d'aquesta diada. Després el Marco Mezquida fa una actuació musical al piano. Seguidament s'otorguen. Després s'otorguen els premis Ateneu a la trajectòria al servei a l'Ateneu (Ramon Alcoberro), a la trajectòria jurídica (Carles Viver i Pi-Sunyer), a la defensa de la llengua…

Lucía Fumero presenta en aquest concert la seva faceta més personal. Per primera vegada, a piano solo, interpreta els seus propis temes i els que l'han inspirat. Responent a les seves arrels llatines, la seva música veu dels aires argentins i brasilers

Concert de Matyáš Novák (1998), guanyador de concursos nacionals i internacionals, s'ha fet un nom entre els pianistes més prometedors del seu temps a través de la seva extraordinària expressió harmònica, un ampli repertori i una forma única en el tocco

Cinquè dels actes de la Setmana Crexells : Àgora literària per tal de descobrir les obres presentades al XLVII Premi Crexells a travès dels autors i editors. "Les quatre vides de l'oncle Antoine" / Xavier Aliaga, presentat per l'editora Rosa Rey) -- "Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents"/ Josep Lluís Badal Franco i l'editora Iolanda Batallé -- "Escacs d'amor i de mort" / Marcel Fité -- "Des del balcó" / Teresa Muñoz…

En un moment tant important per a Catalunya, Amell explica com s'ha arribat a aquest punt, i quin és el paper de la dona a la política del moment, davant la creació d'una Europa de regions, front l'Europa dels estats.

Partint de l'existència dels catalans com a poble en la història, d'una nació sense estat, avui s'ha produït un escenari nou: revelar-se per sobreviure, un empoderament de la societat catalana.

Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. A partir de la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat…

Certament l'eina, la feina i l'afirmació cultural són instruments d'un dinamisme que cal mantenir. L'himne dels Segadors i la festa de l'Onze de Setembre són senyals d'una voluntat de plenitud que tensa tots els nostres dinamismes. El poble català vol el destí de les nacions lliures. Les posicions dependentistes i els botxinismes ens ofereixen la servitud com a destí.

Es presenta una visió personal del procés d'independència i de les etapes possibles vers una República de Catalunya