Resultats de la cerca

"En la paraula hi ha 'tota la meravella i tota la llum del món', va afirmar Joan Maragall a l'Ateneu Barcelonès el 1903 ('Elogi de la paraula'). Raimon Panikkar (que el 1992 va organitzar a Tavertet un gran simposi sobre "lexicosofia catalana") és qui més a fons ha articulat a casa nostra una filosofia de la paraula i de la llengua que, lluny de reduir les paraules i les llengües a simples instruments de comunicació, enllaça amb la visió…

Acte organitzat en ocasió del 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i president de l’Ateneu Barcelonès (1924-1926)

Homenatge i presentació de la reedició de la obra del jurista i dramaturg José Arias Velasco, en el primer aniversari de la seva mort

Les obres de Carles Barba, allunyades de qualsevol ortodòxia cinematogràfica, representen una de les visions més particulars, iròniques i fascinants de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. El seu cinema constitueix un documental de l'època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant la societat burgesa que freqüentava, per exemple, el Club de Polo, però també les condicions de vida dels immigrants, fent-se…

"La gran aventura de la construcció de l'Eixample és un dels tres moments més brillants de la història de l'urbanisme de Barcelona. Contrasta que el desenvolupament constructiu fos ràpid i imparable, mentre que l'actitud exhibida per l'Ajuntament i altres poders fàctics, com els propietaris, fos la de posar pals a les rodes" (Lluís Permanyer)

Debat sobre de quina manera s'ha de portar a terme la Republica catalana per acabar amb el règim actual

Presentació del Manifest per Barcelona: L’ideal d'una ciutat possible, en el qual Ferran Mascarell defensa una llista única sobiranista per a les eleccions municipals a Barcelona. La diferència entre la capital de l'Estat i Barcelona és la manca de dinamisme per la falta d'un projecte polític clar

Derrida perfila un ideal de perdó que descriu com un "perdó sense poder; incondicional però sense sobirania." Quin tipus d'autoritat és la d'aquell qui perdona? Per què Derrida afirma que el perdó ha de romandre com una follia d'allò impossible? Pot el perdó perdonar allò imperdonable o ha d'acceptar l'aporia de només perdonar allò perdonable?

Xerrada sobre les conseqüències del maig del 68 i la filòsofa i novel·lista, Simone de Beauvoir. Les ponents fan un repàs de la seva trajectòria i dels obstacles personals de Beauvoir

Joan Teixidor va ser una figura decisiva en la modernització cultural i artística de Catalunya al llarg d'una bona part del segle XX. Va ser soci de l'Ateneu entre 1931 i 1992, any de la seva mort. Us proposem recordar la figura del poeta d'El Príncep (1954), del crític d'art i del promotor d'iniciatives culturals com l'Editorial Destino i dels premis literaris Nadal i Josep Pla