Resultats de la cerca

Conferència on el poeta i narrador Ramon Serrano fa una trajectòria sobre la seva vida i els fets més importants que el van orientar com a escriptor‎.

A l'acte Inaugural del curs acadèmic de l'Ateneu Barcelonès 1989-1990. Pere Gimferrer parla de com neix la vocació de l'escriptor, quin és el germen de la vocació d'escriure, mitjançant la seva experiència personal de desenvolupament de la seva carrera literària a la Barcelona de la postguerra ens endinsa a l'ofici de l'escritor.

Dissertació centrada en la relació entre els conceptes d'art i símbol

Xerrada al voltant de la programació Neurolingüística. Es refereix a la manera en què el sistema neurològic i el llenguatge formen les estructures que construeixen els nostres models del món.

Primera part d'una trilogia de conferències en les que Maribel Foyé parla sobre dones vinculades amb l'art. En aquest cas la conferència està centrada en la biografia de Gala, especialment en la seva relació amb Paul Éluard, Max Ernst i Salvador Dalí.

Acte centrat en explicar la història recent d'Hongria i la seva transició política del Comunisme a la democràcia. Referència destacada durant la conferència a les seves primeres eleccions passats els 40 anys de Comunisme.

Conferència per part de Pere Vilanova, professor de ciència política, sobre el procés de canvi en el que estava immersa l'Unió Soviètica d'ença l'inici de la Perestroika l'any 1985 i que portaria, en poc temps, a la seva dissolució.

Conferència en la qual s'analitza la Perestroika, la reforma econòmica destinada a desenvolupar una nova estructura de l'economia interna de la Unió Soviètica, que va ser portada a la pràctica en tot el seu territori per Mijaíl Gorbachov, durant la decàda de 1980 i les noves relacions econòmiques amb els altres països.

La pintora Maribel Foyé parla de la pintora Suzanne Valadon, pseudònim de Marie-Clémentine Valade. El nom artístic li va posar el pintor Toulouse-Lautrec.

Acte de presentació del diari "El Observador de la actualidad" per part del que va ser el seu primer director, Alfons Quintà, el qual fa una declaració de principis del nou diari i respon a les acusacions d'altres diaris, de ser molt proper al partit Convergència i Unió.