Resultats de la cerca

Conferència de la sessió inaugural de l'Ateneu Barcelonès, el President de l'Ateneu Barcelonès, Francesc Cabana fa un recorregut històric a través dels discursos de les Sessions Inaugurals de l'Ateneu. Cent cinquanta anys d'activitats i de presència. Dos conceptes que es repeteixen -cultura i catalanitat- i alguns suggeriments per a l'Ateneu actual: qui hi té cabuda? qui s'hi troba a faltar?

Conferència de la sessió inaugural de l'Ateneu Barcelonès. Jordi Casassas, president de l'Ateneu Barcelonès, parla de com en un moment de canvis transcendents per al nostre país, en el que les notícies s'acceleren i tots plegats correm el risc de pensar que ens trobem davant un final històric, és bo mirar enrere i reflexionar sobre un cas com l'Ateneu que ens recorda la solidesa de la societat catalana.

Conferència organitzada per la Secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès, emmarcada dins el cicle Any Rodoreda 1908-2008 és una iniciativa de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d'Estudis Catalans), la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull.

Conferència organitzada per la secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès amb la participació de personalitats del món del teatre, de la crítica i de l'ensenyament que reten homenatge a la figura de la gran escriptora Mercè Rodoreda, bàsicament des del punt de vista de la seva obra teatral.

Lectura dramatitzada i tertúlia d'una peça de teatre de la Mercè Rodoreda, "Les flors". En la qual l'autora es val dels seus personatges i la seva rialla sardònica per riure's ella mateixa del tema que planteja i ens obsequia amb l'eco del seu cèlebre riure‎.

La conferenciant Carme Arnau ens parla d'aquesta novel·la guanyadora del Premi Crexells de l'any 1937. Aloma és la novel·la de la pèrdua de la infantesa, del pas a la maduresa i de l'assumpció del propi destí. Protagonitzada per una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa, solitària i marcada pel suïcidi del seu germà Daniel, als 18 anys, Aloma afirma una i altra vegada que l'amor li fa fàstic; però tot canvia…

Col·loqui amb el director Ventura Pons com a presentació de la seva pel·lícula "Un berenar a Ginebra". El film narra de com l'any 1973, a les darreries del franquisme, Mercè Rodoreda coincideix a Ginebra amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet i el convida a berenar a casa seva. L'escriptora, certament un personatge recòndit, guardava el secret de tot allò que la concernia; s'havia convertit ella mateixa en secret o, potser,…

Davant les recents amenaces del govern dels Estats Units contra l'Iraq, en què se l'assenyala com a pròxim objectiu de la seva campanya mundial contra el terrorisme, la Plataforma Catalana per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq ens revelen la situació que pateixen els ciutadans iraquís a rel de l'embargament.

Una taula rodona per analitzar la cruel i dura repressió al País Valencià durant els darrers mesos de la Guerra Civil i anys de la postguerra, des de la desfeta al port d'Alacant als camps de concentració dels Ametllers, Albatera, etc.

Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. A partir de la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització del valencià, i una figura clau en el debat sobre la identitat…